Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
simfonia
Música
Nom que Johann Sebastian Bach donà a cadascuna de les seves quinze peces per a teclat amb tres veus obligades BWV 787-801 (en la seva versió definitiva del 1723, la que apareix en el volum del Clavierbüchlein -'Petit llibre per a clavicèmbal'- dedicat a Wilhelm Friedemann Bach, porten el títol de Fantasies).
Com que formen un conjunt parallel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d' El clavicèmbal ben temprat , si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra collecció L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas BWV 791 es manté al llarg de tota la composició La…
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal interior…
augmentació
Música
Procediment de la imitació que consisteix a allargar proporcionalment la duració de les notes del tema model.
És un recurs força utilitzat en els fugues
Johann Krieger
Música
Compositor i organista alemany, germà de Johann Philipp Krieger.
Rebé les primeres lliçons de música de H Schwemmer, sota la direcció del qual cantà com a tiple al cor de l’església de Sant Sebald, a Nuremberg Entre el 1661 i el 1668 fou alumne de clavicèmbal de GC Wecker, mestre també de J Pachelbel Els primers anys de la seva carrera estigueren estretament relacionats amb la trajectòria del seu germà, gràcies al qual pogué aconseguir els millors càrrecs Durant un breu temps treballà com a músic de cambra a Zeitz, i el 1678 fou nomenat mestre de capella del comte Heinrich I a Greiz A partir del 1680 exercí el mateix càrrec a la cort del duc Christian, a…
Johann Pachelbel
Música
Organista i compositor alemany.
Actuà a Àustria i Alemanya Les seves obres exerciren influència damunt JSBach Modernament s’ha fet cèlebre pel seu Canon en re major Deixà també cantates, fugues, suites i el llibre de corals Musikalische Sterbensgedanken
Jean-Henri d’Anglebert
Música
Compositor i clavecinista francès, deixeble de Chambonnières (1689), succeí com a clavecinista de cambra de Lluís XIV (1662).
Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic
Nicolas de Grigny
Música
Compositor i organista francès.
De família de músics, fou organista a París, i des del 1696 a la catedral de Reims Publicà el seu Premier livre d’orgue , que comprèn una missa i himnes litúrgics Escriví fugues a cinc veus d’un gran rigor tècnic
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
Georg Muffat
Música
Compositor alsacià.
Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc
fuga
Música
Composició basada en la imitació, per part de totes les veus, d’un únic tema.
La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina