Resultats de la cerca

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de sol deriva de la lletra G

Estudià belles arts a Sofia i, poc després d’haver començat, s’adonà de la seva vocació pel cant El 1960 debutà amb el paper de Timur de Turandot a l’Òpera de Sofia, després d’haver guanyat el Concurs Nacional de Cant El 1965 realitzà una gira europea amb la companyia del mateix teatre, i el mateix any cantà Aïda al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i combinà el repertori rus MP Musorgskij, AP Borodin i l’italià G Verdi, G Rossini, G Puccini amb l’alemany G Meyerbeer, J Offenbach Intèrpret molt aplaudit d’òperes de Mozart en…

De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis Aïda a…

Estudià enginyeria i música a Atenes i musicologia amb R von Ficker a la Universitat de Munic 1930-35 Dirigí i ensenyà a l’Odeion d’Atenes 1939-41, i completà els estudis de musicologia a Munic amb una dissertació sobre el ritme grec Hamburg, 1949 Fou docent a les universitats de Heidelberg 1948 i Munic 1956-72 La seva investigació pretenia obtenir una perspectiva global de la història de la música occidental, i se centrà en la relació entre la música i el llenguatge i la interacció entre aquests dos camps Escriví interessants articles sobre la música grega antiga, bizantina i medieval per a…

Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…

Estudià història de la música i filologia a l’École des Hautes Études Sociales de París 1890-94, i amplià els seus estudis a Alemanya 1899-1910, Bèlgica i Holanda 1912, 1913 El 1895 s’inicià com a crític musical en la "Revue Socialiste", "Enclos" i altres publicacions Fou un dels fundadors de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia 1904, de la qual fou també secretari 1904-13, i de la Societat Francesa de Musicologia 1917, on exercí diversos càrrecs Fou conservador de la Biblioteca de l’Òpera de París 1931-40 i bibliotecari del Conservatori de París 1934-40 Autor de…

Els països anglosaxons i germànics és indicada amb la lletra G

El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The…

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’…