Resultats de la cerca

Exercí com a músic major de l’exèrcit durant un cert temps, fins que l’hagué d’abandonar per haver-se negat a interpretar l’himne de Ferran VII Fou contractat com a primer flautista pel Teatro alla Scala de Milà Ocupà la mateixa plaça a la catedral de Santiago de Compostella i fou mestre de música del convent de San Martín Compongué un drama sacre amb textos de poetes gallecs, Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo

Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo , amb texts…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…

La música popular gallega té un origen obscur i remot i una varietat de melodies i tonades que van de l' alalá profund i queixós a la vivacitat de la muiñeira riberiana , les regueifas , les ruadas , o els cantos de pandeiro , etc Uns altres ritmes i variants folklòrics gallecs són els antiquíssims cantos de Aninovo o les panxoliñas nadalenques, els cantos de Reises i els maios a l’arribada de la primavera Els instruments característics són la gaita, el tamborí, el pandeiro , les ferreñas , les cunchas i la zanfoña medieval L’església gallega combaté i censurà la música popular…

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba…

El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…

Música culta Durant molts segles, Santiago de Compostella ha tingut una notable importància en el món religiós, cosa que ha permès una abundant pràctica de música sagrada, tot i que no existeix cap autor de renom que hagi exercit a la ciutat Durant el segle XIII es consolidà la figura del mester de xoglaría , un tipus de trobador que practicava el gènere de les cantigas , una valuosa mostra de les quals són les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi Un dels mestres de xoglaría més destacats fou Martín Codax Cal, però, arribar al segle XIX per a poder percebre un creixement de l’activitat…

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…