Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta Dirigí l’…

La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus alumnes hi hagué Ph …

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en…

Entre el 1916 i el 1923 estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà amb P Rougnon i I Philipp, entre altres mestres Fora del centre, amplià la seva formació amb N Gallon, A Bloch i Ph Gaubert El 1923 guanyà el primer premi en un concurs per a fagotistes i del 1925 al 1930 fou director de música del Théâtre de l’Atelier L’any 1927 creà el Trio d’Anches, a París, i combinà les actuacions en conjunts de cambra i les collaboracions amb grans orquestres, com l’Orquestra Nacional de França, la de l’Òpera de París o la de la Societat de Concerts del Conservatori El 1940…

Es formà amb el seu pare, flautista i director de banda A quinze anys obtingué una plaça de flautista segon a l’Orquestra del Teatre de les Arts de la seva ciutat natal, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Ph Gaubert i M Moyse Es formà en les disciplines de composició i direcció d’orquestra i obtingué diversos premis El 1950 dirigí l’Orquestra del Concertgebow d’Amsterdam amb un programa dedicat a Ravel Entre els anys 1953 i 1957 actuà de director a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París De nou a Holanda, dirigí l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta de buf lateral Instrument molt antic i emprat en moltes cultures, la seva modalitat occidental actual consisteix en un tub cilíndric de metall proveït de forats i claus que es toca -bufant directament contra l’embocadura- sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l’instrumentista El seu nom podria derivar del llatí flatulare de flatus , buf i estar relacionat amb l’occità flauja i flaujol Morfologia i tècnica El disseny modern de la flauta travessera data de l’any 1847 i és una…