Resultats de la cerca

Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado…

Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més…

De família humil, rebé les primeres nocions musicals de J Parera, el qual l’animà a traslladar-se a Barcelona A la capital catalana, estudià al Conservatori del Liceu amb G Balart, mentre tocava el violí en una orquestra Quan retornà a Vilanova, a banda de continuar l’ofici del seu pare, exercí com a instrumentista a la capella de música de Sant Antoni El 1862, per Carnestoltes, estrenà diverses peces ballables El 1865 passà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal de Vilanova i organitzà una cobla orquestra vinculada al Casino Artesano Aquesta formació, coneguda amb el nom d’Els Vius,…

Fou alumne de J Llongueres, I Vasil’ev, V Psota, A Jeglevskij, O Preobraženskaja i L Cernyš’ova El 1926 ingressà en el ballet del Gran Teatre del Liceu, del qual fou director després de la Guerra Civil Espanyola El 1944 fou nomenat catedràtic de l’Institut del Teatre de Barcelona El 1951 fundà els Ballets de Barcelona, més tard anomenats Ballets del Teatre del Liceu S’acomiadà dels escenaris com a ballarí el 1957 Com a coreògraf, la seva tasca consistí a organitzar els ballets per a les òperes representades al Gran Teatre del Liceu Entre les seves interpretacions destaquen la Polca del…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format,  Decididament  1969,  La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969,  Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta  1971, Una dolça història d’…

Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…

Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’intèrpret de…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu de Santa Maria…

Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan Cavalleria…