Resultats de la cerca

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’…

orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons…

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a…

Estudià musica i cant a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Mas i Serracant També estudià a l’Acadèmia Granados, on fou un deixeble destacat i obtingué el premi de piano Més tard, es donà a conèixer, al Palau de la Música Catalana de Barcelona 1912, amb l’obra Canción de la Rosa Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fundà l’Orfeó Català i el conservatori, que duu el seu nom, a la ciutat de Camagüey Arran de l’èxit aconseguit, obrí representacions del conservatori a les ciutats de Nuevitas Camagüey, Ciego de Àvila i Morón Ciego de Ávila, Gibara Holguín i Holguín Músic ben actiu, fou…

Inicià estudis amb el mestre Martí, i els continuà amb Ll Millet i JB Pellicer Fou alumne d’A Nicolau harmonia, J Lamote de Grignon composició i JB Lambert orgue El 1915 dirigí el Cercle Musical Bohemi Fundador de l’Orfeó Núria i secretari de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, es distingí com a pianista de repertori de diferents cantants catalanes de l’època, com Conchita Callao, Pilar Rufí o Mercè Plantada El 1925 sà de la direcció dels concerts Catalònia Exercí la crítica musical en diferents publicacions barcelonines i estrangeres És autor de música de cambra i incidental…

Constituïda a Manresa el 5 de juny de 1982, té per finalitat essencial impulsar i coordinar les activitats corals de tipus collectiu de les entitats federades i, complementàriament, assessorar i orientar les agrupacions adherides i promoure noves entitats corals Prové del Secretariat dels Orfeons de Catalunya 1959-82, successor, al seu torn, de la Germanor dels Orfeons de Catalunya 1918-39 La personalitat jurídica li és reconeguda, també, en la seva condició de membre —com a moviment nacional— d’ Europa Cantat  Federació Europea de Joves Cors i de la Federació Internacional per a…

El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…

Encara que la ciutat apareix esmentada en uns documents de l’any 943, les notícies que es refereixen a activitats musicals són més recents Joan Baptista Bruguera fou mestre de capella de la ciutat al final del segle XVIII, i se sap que guanyà un concurs del Catch Club de Londres amb un cànon de composició pròpia Un altre músic important nascut a la ciutat fou Domènec Rodil i Viuda, primer violí de la capella reial de Madrid, ciutat on morí el 1805 Les activitats musicals no es veieren àmpliament potenciades fins al segle XX A començament del segle funcionaven el Teatre Municipal -inaugurat el…