Resultats de la cerca

Es formà com a cantant amb el seu pare i estudià música a la Universitat de Toronto El 1978 debutà en una retransmissió televisiva de The Medium GC Menotti i poc temps després fou contractat en diversos teatres d’òpera canadencs i dels Estats Units El 1982 es presentà al Festival d’Edimburg i el 1991 debutà al Covent Garden de Londres com a Escamillo Carmen El 1987 actuà al Metropolitan de Nova York en Manon Lescaut J Massenet i el 1991 participà, al mateix teatre, en l’estrena de The ghosts of Versailles , de J Corigliano El 1992, a Mont-real, interpretà per primera vegada el paper d'…

Estudià a Viena i a Berlín amb F Busoni Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940 Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F Busoni Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística melòdicament vital i harmònicament excepcional És autor d’una obra escènica La bella addormentata , 1926, sense text, diverses obres orquestrals un concert per a piano, cor i orquestra,…

Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí , de Joan…

Començà com a clarinetista i pianista en un conjunt de jazz , a Roma El 1965 el cantant Gino Paolo el convencé per a iniciar-se com a vocalista i l’any següent enregistrà el primer disc, 1999 , que, com el seu segon disc, Terra di Gaibola 1970, no tingué gaire ressò L’any 1971 obtingué el tercer lloc al festival de San Remo amb la cançó 4/371943 A partir de l’associació amb el poeta Roberto Roversi 1970-76, començà a ser conegut, però fou quan se separaren 1976 que arrencà una carrera en solitari com a autor de la lletra i música de les seves cançons i es convertí en un dels…

Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la…

Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…

Música clàssica La crisi econòmica va marcar la vida musical d'un any que va veure desaparèixer conjunts i orquestres simfòniques algunes lligades a emissores públiques de radiotelevisió , tant a Europa com als Estats Units, on moltes formacions privades van reduir dràsticament la seva activitat La disminució de recursos públics i la caiguda d'ingressos per taquilla i patrocini privat van obligar a reduir la programació de nombrosos teatres, auditoris i festivals a tot el món Al Festival de Salzburg es va poder veure una de les òperes més rupturistes del segle XX, Die Soldaten , de Berns…