Resultats de la cerca

Format a l’Institute of Musical Art de Nova York, estudià piano amb Abby Whiteside i composició amb Vincent Jones A partir del 1924 treballà en emissores de ràdio com a cap de programes musicals, al llarg dels quals presentà personatges com Frank Sinatra o Duke Ellington Fou un dels compositors nord-americans més difosos i populars del segle XX Fou nominat en diverses ocasions per als premis Grammy, guardó que guanyà el 1966 per la gravació de la Simfonia número 1 de Charles Ives El 1995 fou premi Pulitzer de música per Stringmusic i el 2005 guanyà un premi Grammy honorífic Del 1986 al 1994…

Músic d’una gran personalitat que destacà en les seves interpretacions de Bach especialment les Variacions Goldberg , RStrauss i Schönberg El 1964 deixà les actuacions públiques en favor dels enregistraments

Vida S’inicià en la música a tres anys amb la seva mare, i de seguida es feu evident el seu talent excepcional, fet que quedà confirmat quan, a cinc anys, realitzà les seves primeres composicions El 1942 ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on estudià piano amb A Guerrero, orgue amb FC Silvester i teoria amb L Smith Dos anys més tard guanyà el trofeu del Kiwanis Music Festival, l’únic concurs en què participà, ja que no li agradava gens l’esperit competitiu que regnava en aquest tipus de certàmens L’any 1945, tan sols amb tretze anys, passà lde solista del conservatori de la…

De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el concert per a…

S’inicià en el món musical amb l’estudi del saxòfon, però posteriorment es decantà per la tuba Ingressà a la Juilliard School i a la Manhattan School de Nova York En 1964-65 fou professor del Mannes College i el 1971 fou nomenat professor de la Universitat d’Indiana, on el 1973 s’encarregà de l’organització d’un simposi internacional sobre la tuba El 1975 fou convidat a actuar com a solista al Carnegie Hall, on oferí cinc recitals Aquell mateix any participà en la fundació de la International Brass Society Harvey Philips fou considerat un dels grans intèrprets de tuba i un dels personatges…

Des de la seva infància residí als Estats Units, on fou deixeble dels violinistes Josef Gingold, a Cleveland, i Ivan Galamian, a l’Institut Curtis de Filadèlfia Debutà a San Francisco l’any 1952, i el 1959 fou premiat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquest guardó li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món, inclòs el Carnegie Hall de Nova York, on es presentà el 1961 Aquell mateix any feu el seu debut a Londres, a l’Albert Hall Des del 1971 és professor a l’Institut Curtis de Filadèlfia Ha actuat sovint al Festival de Tanglewood i al d’Edimburg Amb Laredo han…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’instrumentació al…

Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si bé el seu…

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick Torrington refundà la…