Resultats de la cerca

La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905 El cor assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó …

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb Eusebi Daniel A partir del 1912 exercí de professor de solfeig a la mateixa escola i fou mestre de capella de la parròquia de Sant Felip Neri de Gràcia El 1904 participà en la fundació i en fou el primer director de l'Orfeó Gracienc Durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura l'Orfeó Gracienc hagué d'interrompre les seves activitats, però Balcells es mantingué com a director fins al 1945, quan, per problemes de salut, cedí el càrrec al …

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb A Nicolau i contrapunt i fuga A partir del 1912 fou professor de solfeig a la mateixa escola i també mestre de capella de Sant Felip Neri de Gràcia, a Barcelona Assumí la direcció de l’Orfeó Gracienc des de la seva fundació 1903 i n’ocupà el càrrec, sense comptar la interrupció a causa de la Guerra Civil, fins que els problemes de salut l’obligaren a delegar Antoni Pérez i Simó per a aquesta responsabilitat Fou compositor bàsicament de peces corals i cançons, entre les quals destaca Volant la…

Estudià amb J Cassadó i A Pérez-Moya Becat pel doctor Andreu a l’Acadèmia Crickboom 1902, amplià estudis amb J Balcells i E Morera Fou mestre auxiliar de l’Orfeó Gracienc i es donà a conèixer amb sardanes com Agredolç, Bosc endins, Tardor , etc Fou membre del sextet que actuà 1918-32 al cinema Catalunya de Barcelona Amb el pseudònim Gustave Douvel escriví couplets per a Raquel Meller Tristes recuerdos , Mercè Serós La porta de Betlem, Sóc mig parisenca , etc, i amb el de Franz Wrethel publicà valsos i xotis que assoliren grans èxits a Madrid Fou membre de l’orquestra del Liceu…

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

Tenia una orquestra de corda pròpia formada per alumnes avançats de l’Acadèmia Ainaud, ampliable quan calia A part dels concerts de l’orquestra, presentà solistes i formacions de cambra nacionals i estrangers de gran renom Els concerts se celebraven generalment al local de l’Orfeó Gracienc o a la Sala Mozart Bibliografia Complement bibliogràfic Associació Íntima de Concerts Barcelona 1920-21-22 , Associació Íntima de Concerts, Barcelona ~ 1922

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

Vida Format amb els mestres Eusebi Bosch, Joan Salvat, Carles G Vidiella, Joan Lamote de Grignon i VM de Gibert, el 1920 inicià les seves activitats pedagògiques com a educador musical a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Precisament, aquesta tasca de divulgació del fet musical fou una de les seves màximes ocupacions en diferents institucions culturals de Barcelona Redactà diverses biografies de compositors catalans del segle XIX en la "Revista de l’Orfeó Gracienc", i compongué un bon nombre de cançons populars i també un interessant Trio 1930 per a violí, violoncel i piano…