Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
enregistrament
Música
Fixació de peces o fragments musicals damunt una superfície, amb possibilitat de reproduir-los a voluntat.
Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser adaptat tant a…
Henry Red Allen
Música
Trompeta nord-americà de música de jazz.
Creà una orquestra l’any 1940 Autor de la important gravació Meets Kid Ory trombó i trompeta
Tom Jobim
Música
Compositor, pianista i guitarrista brasiler.
A partir del 1947 treballà com a pianista en night-clubs i estudis de gravació El 1956 escriví part de la música per a l’obra teatral Orfeo do Carnaval , portada al cinema per Marcel Camus el 1959 amb el títol d' Orfeus noir El 1958, el llavors desconegut João Gilberto gravà cançons de Jobim, especialment Chega da saudade , títol que assenyalà l’inici de l’estil bossa nova El 1962, Stan Getz, amb el seu disc Jazz Samba , fou el primer dels músics de jazz que començaren a gravar temes de Jobim i a adoptar la textura de la bossa nova Durant els anys seixanta i la primera part dels setanta,…
bugui-bugui
Música
Estil pianístic basat en el blues, i caracteritzat per l'ostinato de la mà esquerra.
El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
música concreta
Música
Música creada amb sons prèviament enregistrats i sotmesos a diverses manipulacions.
Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o…
Il Giardino Armonico
Música
Grup instrumental italià fundat a Milà el 1985 per intèrprets actius en la pràctica historicista.
La seva composició varia entre 3 i 30 components, fet que possibilita que pugui abordar un ampli repertori, centrat molt especialment en obres dels ss XVII i XVIII El 1994 aconseguí diversos premis internacionals gràcies a l’enregistrament discogràfic de Les quatre estacions , de Vivaldi, al qual seguiren altres èxits, com la gravació d' Il cimento dell’armonia e dell’inventione 1995 un recital de concerts de Vivaldi, amb la collaboració de Christopher Coin 1996 els Concerts de Brandemburg 1997, de JSBach, i un disc amb obres de Biber i Locke 1998 El 2001 aconseguiren el Grammy al millor disc…
Daniel Harding

Daniel Harding
© Stina Gullander / Svergies Radio
Música
Director d’orquestra britànic.
Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007
Pierre Amoyal
Música
Violinista francès.
Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les principals…
Rudolf Moralt
Música
Director d’orquestra alemany, nebot de R. Strauss.
Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà, entre d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina