Resultats de la cerca

En el títol d’una obra i referint-se a un instrument o part, indica, per oposició a obbligato , que aquell instrument o part pot ometre’s En la partitura dona llibertat a l’intèrpret per a improvisar, ornamentar i també per a desviar-se d’un metre i tempo estrictes

Cronològicament cal emprar unes dates simbòliques aproximades, que s’haurien de corregir segons les diferents interpretacions nacionals A grans trets, a Europa -seguint els criteris de C Dahlhaus- el modernisme abraçaria des del 1890 fins al 1908, és a dir, des dels anys immediatament anteriors al 1900, en què hi havia una clara consciència de viure un moment de crisi i alhora de renovació moderna, fins a la posició d’autors com R Strauss o M Reger, que s’adonaven que calia anar cap a un llenguatge radicalment diferent -expressionisme- o bé cap al repensament irònic del passat En aquest…

Les seves composicions perduren en diverses catedrals gràcies a la seva qualitat i bon gust musical

La combinació pot ésser fixa, si és establerta en el moment de la construcció de la consola, o lliure, si dóna a l’organista la possibilitat de preparar-la al seu gust abans d’executar cada peça i d’introduir-la al moment volgut

Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Deixeble de V d’Indy a la Schola Cantorum de París, l’estrena del seu poema líric Tabaré 1910 el convertí en un dels màxims exponents del nacionalisme musical uruguaià L’ús d’elements provinents de la música folklòrica de l’Uruguai juntament amb un gust i constructivisme característic de l’estètica francesa són els trets que més destaquen d’una obra on sobresurten les Evocaciones criollas 1929, els Preludios pampeanos 1938 i l’òpera La cruz del sud

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82

Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França