Resultats de la cerca

Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i…

Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un accident, l’…

Autodidacte, ensenyà a Mannheim i Berlín El 1933 hagué d’exiliar-se als EUA i es naturalitzà nord-americà 1940 Escriví òperes, quatre simfonies 1951-57, música de cambra i piano 50 Studien , 1931 i música per a films

Al juliol del 1936 hagué d’interrompre les activitats, però fou una de les poques societats que sobrevisqué a la Guerra Civil, ja que el mateix 1939 inicià de nou els concerts Entre el 1950 i el 1958 visqué els moments més brillants de la seva activitat El darrer concert es va presentar al final de la temporada 1982-83

Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Format probablement amb José Ximénez, fou nomenat organista ajudant de la seu de Saragossa el 1654, segon organista el 1664 i primer organista titular el 1672, com a successor de Ximénez També hagué d’ocupar-se de les funcions de mestre de capella entre el 1687 i el 1692 La trentena de composicions que se n’han conservat, totes per a orgue, palesen el domini d’un llenguatge de molta qualitat per a aquest instrument

Exercí com a músic major de l’exèrcit durant un cert temps, fins que l’hagué d’abandonar per haver-se negat a interpretar l’himne de Ferran VII Fou contractat com a primer flautista pel Teatro alla Scala de Milà Ocupà la mateixa plaça a la catedral de Santiago de Compostella i fou mestre de música del convent de San Martín Compongué un drama sacre amb textos de poetes gallecs, Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo

Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil

Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats