Resultats de la cerca

Vida Realitzà els seus primers estudis musicals com a escolà o nen cantor de la catedral de Maastricht, on també fou organista Després d’estudiar a Lieja amb Léonard de Hodemont, el 1638 s’establí a París, on canvià el seu cognom original de Thier per la traducció francesa El 1643 fou nomenat organista de Saint-Paul, al barri de Marais, càrrec que simultaniejà amb el d’organista i clavicèmbal del duc d’Anjou, el germà de Lluís XIV, i, més tard, de la reina Maria Teresa d’Àustria El 1663 esdevingué vicemestre de la capella reial i fins el 1683, que es retirà, fou el mestre de música de la…

El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The Fairy Queen…

Vida A vuit anys entrà a formar part del cor de la capella reial, on tingué com a mestres Henry Cooke i, probablement, també Pelham Humfrey Allí estudià violí, tiorba, virginal, orgue i teoria de la música Hi ha constància documental que el jove Henry fou, així mateix, deixeble de Christopher Gibbons i John Blow, amb el qual mantingué una estreta amistat i unes excellents relacions professionals Tenint en compte que als nens del cor se’ls animava a compondre, és possible que Purcell escrivís alguna obra durant la seva infantesa Copià molta música dels autors anglesos més rellevants, tant…

Fou deixeble de Nadia Boulanger composició i d’Olivier Messiaen harmonia al Conservatori de París El 1949 s’incorporà a l’estudi de la Radiodiffusion-télévision Française RTF fundat per Pierre Schaeffer , on dirigí del 1950 al 1958 el Groupe de Recherche de Musique Concrète i amb el qual desenvolupà una música que prenia com a primera matèria sons provinents de la vida quotidiana, enregistrats amb micròfons i cintes magnètiques que ulteriorment transformaven en composicions musicals mitjançant aparells electrònics tals com mescladors, filtres, etc Pioners de la música electroacústica i la …

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B Edwards 1964…

Possiblement es formà al cor de la catedral de Salisbury Cap al 1622 estigué al servei del baró de Bridgwater El 1626 entrà al servei de la capella reial, i el 1631 estava entre els músics al servei de Carles I com a cantant i llaütista En aquesta època inicià la seva amistat amb J Milton posant música a algunes de les seves obres teatrals Durant la dècada del 1530 participà en diverses mascarades a la cort escrivint cançons juntament amb el seu germà Després exercí de professor privat El seu primer llibre es publicà el 1638 Amb la coronació de Carles II fou reafirmat en els seus càrrecs de…

Realitzà els seus estudis al Conservatori de Música de París, amb Jules Massenet, entre altres mestres, i rebé també classes privades d’André Messager Encara que fou compositor de diverses obres instrumentals, la part més important de la seva obra és la teatral, amb òperes com Le roi aveugle 1906, Gismonda 1918 o L’île desenchantée 1925 i també operetes Exercí així mateix la crítica musical i l’any 1948 publicà una monografia sobre André Messager

La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures principals de…

La producció teatral de Carey inclou llibrets operístics, música per a pantomimes, ballad operas i entreteniments Fou més dotat com a llibretista que com a compositor, tal com ho demostren moltes de les seves òperes, com ara The Honest Yorkshireman 1735 i The Dragon of Wentley 1737 Malgrat tot, sabé compensar les seves limitacions com a compositor confeccionant melodies simples i atractives En moltes òperes, en lloc d’àries sovint utilitzà cançons en un estil molt proper al de la balada Aquest fet afavorí la popularitat de les seves peces, entre les quals cal destacar per la seva originalitat…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia…