Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Marija Veniaminovna Judina
Música
Pianista i professora russa.
Tot i que es dedicà principalment a la carrera concertística, dugué a terme nombroses activitats dins del món musical Fou alumna del Conservatori de Música de Sant Petersburg 1912-21, on estudià direcció, música coral, interpretació vocal i música religiosa i on tingué com a professors més destacats A Jesipova, V Drozdov i F Blumenfel’d Fou professora d’aquest centre 1921-31 i del Conservatori de Moscou 1936-51 En aquest darrer impartí, a més, cursos de cant, camp en el qual feu aportacions originals A partir del 1951 exercí la docència a l’Escola de Música Gnessin de Moscou Com a pianista es…
Llorenç Barber i Colomer
Música
Compositor, instrumentista i activista musical.
Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i…
,
Sílvia Pérez i Cruz

Sílvia Pérez i Cruz (2013)
Música
Cantant i compositora.
Filla del músic d’havaneres Càstor Pérez , el 2004 fou cofundadora del grup Las Migas, que practicà un flamenc heterodox i multicultural Parallelament participà en nombrosos projectes de signe divers, des del folk al jazz passant per l’experimentació i el pop, com ara Llama, Coetus amb Eliseo Parra, Refree i Xalupa, i establí un duet amb el contrabaixista Javier Colina, consumat a l’àlbum En la imaginación 2011 Prengué part en el disc conceptual Immigrasons 2006, dedicat a les migracions entre Catalunya i l’Argentina, així com en l’àlbum collectiu Per al meu amic Serrat 2006 i en…
Joan Guinjoan i Gispert
Joan Guinjoan i Gispert
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…
,
impressionisme
Música
Terme procedent de la pintura francesa que s’ha aplicat a un corrent musical del final del segle XIX i el principi del XX, representat principalment per Claude Debussy.
L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…
Música 2013
Música
Música clàssica A la tradicional hegemonia d’Occident com a motor de la vida musical, amb ciutats com Berlín, París, Londres, Viena i Nova York, li va sortir un competidor Orient El 21 d’octubre, es va inaugurar el colossal Teatre de l’Òpera d’Astana, la jove capital de la República del Kazakhstan, amb Attila , de Giuseppe Verdi El nou teatre, que ha costat prop de 500 milions d’euros, escenifica amb luxe i aparell mediàtic un nou fenomen en el món de l’òpera i la música clàssica el desplaçament del poder musical cap a països de puixança econòmica emergent Mentre que a la vella i orgullosa…
Música 2011
Música
Música clàssica Claudio Abbado, al front de l’Orquestra del Festival de Lucerna, va homenatjar l’Any Mahler © Lucerne Fetsival / Georg Anderhub Gustav Mahler està de moda i, després de la celebració el 2010 del 150è aniversari del naixement del genial compositor bohemi, la commemoració del centenari de la seva mort en va multiplicar la presència en l’escena concertística internacional d’una manera inimaginable fa només tres dècades, quan era gairebé desconegut pel gran públic El Festival de Lucerna, cada vegada més elitista i que reuneix cada estiu a la petita localitat suïssa les millors…