Resultats de la cerca

Es donà a conèixer formant un duet amb la cantautora Sílvia Comes, amb qui publicà dos discos, Lídia Pujol & Sílvia Comes 1998 i Al entierro de una hoja seca van dos caracoles 2000 Collaborà a La nit dels anys 1997, de Sopa de Cabra en el disc collectiu d’homenatge a Jackson Browne, Cántame mis canciones , i en treballs de Pat MacDonald i Jabier Muguruza El 2003 inicià la seva carrera en solitari amb Iaie , en una línia folk multicultural La seva discografia continuà amb Les amants de Lilith  2007,  Lo riu  2009, amb Miquel Gil i Eliseo Parra  Mariam Matrem 2014, que…

Fou fundat el 1976, a Barcelona, per Carles Santos i Josep M Mestres Quadreny, sota els auspicis de la Fundació Miró i amb el suport financer de la Caixa El grup era format per Carles Santos piano i direcció, B Held flauta, M Gaspà clarinet, F Quiroga guitarra, P Puértolas violí, I Alcover violoncel i X Joaquín percussió Mestres Quadreny i Carles Santos n’assumiren la direcció artística Actuà durant tres temporades al llarg de les quals oferí un concert mensual a la Fundació Miró, a més de participar en diversos festivals, com ara les Jornades Catalanes a Berlín El primer d’aquests concerts…

Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma…

Fill de Lluís Bonet i Garí  i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger  i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a…

Estudià a Barcelona Anà alguns anys a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista En tornar a Catalunya, fundà 1904 l’Orfeó de Sabadell, que dirigí El 1920 fou objecte d’un homenatge popular dirigit per Lluís Millet

Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…

Autodidacte, amplià la seva formació amb Cristòfor Taltabull i fou un dels membres fundadors del Cercle Musical Manuel de Falla Escriví dos Llibre de sons , l’un per a instruments d’arc 1956 i l’altre per a instruments de tecla 1966, la Sonata per a piano 1956, Contemplació de Jesús agonitzant , per a soprano i orgue 1960, i Homenatge cantat , cicle de catorze cançons sobre texts d’Antonio Machado 1969

Format a la seva ciutat natal, desenvolupà una trajectòria molt vinculada a les necessitats musicals de Figueres i compongué obres líriques per als teatres de la capital empordanesa Destacà especialment en el gènere sardanístic, en el qual obtingué la majoria dels premis de composició celebrats als Països Catalans Entre les seves composicions cal destacar les sardanes Homenatge a la Verge montserratina , per a dues cobles, i Sant Pere de Roda , i la suite Impressions pirinenques

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980