Resultats de la cerca

Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de 120 dB i se situa al…

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…

Hom l’anomena justa quan la nota té l’altura exacta prevista, i falsa quan és més alta o més baixa

Segons el criteri basat en l’interval d’agudesa o gravetat de la veu, hom distingeix els registres de soprano, mezzosoprano , contralt, tenor, baríton i baix D’acord amb el timbre, el volum i la ressonància, hom parla també de registre oral, de cap i de pit

El terme és aplicat sobretot a la veu humana, però també als instruments

Poden ésser classificades, des de les més agudes fins a les greus, en soprano, mezzosoprano , contralt, tenor primer, tenor segon, baríton, baix primer i baix segon Hi ha encara algunes tessitures específiques del teatre soprano de coloratura , soprano dramàtica, soprano lírica lleugera, tenor líric, tenor buf, tenor heroic, baríton Martin , baríton “Verdi”, baix cantant i baix profund

És aplicat tant a la música vocal com instrumental, malgrat que és més corrent en aquesta darrera Tot establint un parallelisme amb la veu humana, indica un estil d’interpretació expressiu, sense floritures i amb un tempo àgil

Fill de Manuel García, fou un dels primers que realitzaren investigacions científiques sobre la laringe i les cordes vocals Estudià cant a Nàpols amb el seu pare, NA Zingarelli i G Ansani, i el 1820 ingressà al Conservatori de Música de París Debutà el 1825, a Nova York, amb El barber de Sevilla , de G Rossini La premsa francesa, tot i que li reconegué qualitats, no li veié els dots del seu pare, raó per la qual abandonà la música i es dedicà a la medicina Després d’una sèrie de conflictes amb el seu progenitor, ingressà a l’exèrcit i marxà a Algèria Fou durant la seva època de metge militar…

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart