Resultats de la cerca

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines, fill de…

El 1935 s’incorporà a l’orquestra de Chick Webb, amb la qual obtingué un gran èxit amb cançons com A-tisket, A-tasket 1938 A partir del 1942 collaborà amb diverses formacions i gravà material tant de caràcter comercial com jazzístic Copsà netament les innovacions de l’època, com el be-bop , i les incorporà al seu cant scat , com mostra la gravació de Flying Home 1945 El 1946 fou contractada per l’empresari Norman Granz per als concerts Jazz at the Philharmonic, en els quals actuà fent gires internacionals tot al llarg de la seva vida, i amb acompanyants de primera fila El 1956 inicià la sèrie…

La seva producció religiosa comprèn salms, cançons espirituals, dues misses, etc La seva popularitat europea es degué a les cançons parisenques Le chant des oiseaux , L’alouette , La chasse i La guerre En les seves darreres obres incorporà l’escriptura cromàtica pròpia del madrigal italià

Destinat a l’ensenyament del cant litúrgic i de la música religiosa, incorporà aviat la música profana en el seu programa i es convertí en una escola superior de música El 1905 obrí una filial a Montpeller Publicà La Tribune de Saint Gervais , que influí notablement a Catalunya

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Fou creat a França, al segle XIX, quan hom incorporà pistons cornet à pistons a l’antic corn de posta Hom els construeix en tres afinacions el soprano , en si, do o la el piccolo , en mi bemoll o re i el contralt , en mi bemoll La perfecció tècnica de la trompeta actual l’ha bandejat pràcticament de l’orquestra i només és utilitzat a les bandes

Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consta d’una espasa de ferro i una petita vara, també de ferro, que la percut Conjuntament amb la flauta, el tambor i les castanyoles, forma part de la formació instrumental pròpia de tocates i balls tradicionals de l’illa d’Eivissa S’acostuma a construir per encàrrec i sovint incorpora algun motiu ornamental identificatiu, com ara les inicials de qui l’ha encarregat

Fou educat musicalment pel seu pare, també violinista Debutà a quinze anys a disset s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Bolšoj de Moscou Durant molts anys actuà com a violí solista per tot Europa, i en tornar al seu país s’inicià en la composició Va escriure música per a orquestra, algunes òperes, entre les quals Ammalet-bek , Taras Bul’ba i Sten’ka Razin , i també cançons inspirades en el folklore rus, que constitueixen la part més atractiva de la seva obra