Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi
Tetralogia
Música
Conjunt de quatre òperes de Richard Wagner —Das Rheingold (‘L’or del Rin’, 1869), Die Walküre (‘La valquíria’, 1870), Siegfried (1876) i Götterdämmerung (‘El capvespre dels déus’, 1876)—, basades en les llegendes escandinaves que donaren origen al cant dels Nibelungs, i titulat conjuntament Der Ring der Nibelungen (‘L’anell dels Nibelungs’).
Serví per a la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth 1876 Bé que la majoria dels grans teatres d’òpera del món han representat la Tetralogia completa en dies successius o pròxims, les tres darreres parts solen ésser representades independentment
just
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que només té una forma de consonància com la 4a, la 5a, l’8a i els seus intervals compostos.
Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor
Fundació Música Contemporània
Música
Entitat dedicada a la promoció de la música contemporània fundada a Barcelona el 1993 per iniciativa d’Albert Sardà.
Té com a objectiu fonamental la divulgació de la producció musical dels compositors actuals La seva activitat se centra en una sèrie d’iniciatives que incideixen en diversos sectors de l’àmbit musical, com són ara l’organització de concerts, concursos i cursets de música, i també del món editorial, amb la publicació de llibres, partitures i discs compactes A més de portar a terme moltes d’aquestes activitats independentment, sovint cerca la collaboració amb altres organitzacions de caràcter afí, tant espanyoles com estrangeres, per tal d’assolir una major eficàcia
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
Claude Gervaise
Música
Editor i compositor francès.
Es tenen poques dades sobre la seva biografia Se sap que treballà a París amb Pierre Attaignant, un dels primers editors de música de França Ha passat a la història sobretot per la seva música instrumental Dels sis volums de les Danceries publicats per ell i que contenen obres d’autors diversos, el sisè és ocupat per les seves pròpies composicions Entre els tipus més corrents de dansa, presents tant en aquest volum com en els cinc restants, hi ha pavanes, gallardes, corrandes i alemandes També es poden trobar peces polifòniques, en l’arranjament de les quals Gervaise intervingué A més,…
simfonia
Música
Terme utilitzat des del final del Renaixement (especialment en italià: sinfonia) per a designar una composició instrumental inclosa com a introducció o interludi en una obra vocal més gran, com ara un oratori, una cantata o una òpera.
De vegades pot estar formada per un moviment breu JS Bach Cantata BWV 4, però també pot tenir dos o més moviments Bach Simfonia BWV 1046a, versió original del Concert de Brandenburg núm 1, probablement escrita com a obertura de la Cantata BWV 208 Al segle XVIII les paraules simfonia i obertura s’intercanvien molt sovint la introducció instrumental del Messies de Händel porta el títol de Sinfonia , però està escrita com una obertura a l’estil francès El tipus italià de sinfonia avanti l’opera s’establí com una successió de tres moviments, ràpid-lent-ràpid Del costum d’interpretar aquestes…
instruments electrònics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) integrada pels instruments que generen oscil·lacions a partir de circuits elèctrics o electrònics.
Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de desplaçament o…
hornpipe
Música
Dansa de tempo ràpid popular a Gal·les, Escòcia, Irlanda i Anglaterra.
Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel…
lira da braccio
Música
Instrument d’arc emprat al Renaixement, sobretot a Itàlia, des del final del segle XV fins al segle XVII i que fou una evolució de la viola d’arc medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb…