Resultats de la cerca

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’…

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

Els hongaresos, en arribar a llur territori actual estaven en possessió d’una rica cultura musical monòdica, en la qual trobem el llegat finoúgric cants funeraris, la influència turca del pentatonisme amb línia melòdica descendent, així com les melodies bizantines i eslaves La monodia basada en la tradició oral s’anà enriquint a conseqüència dels contactes amb els pobles veïns i les cultures populars de l’Occident europeu i també per l’evolució interna la cançonística del s XVII, el “nou estil” de la cançó popular al s XIX, etc Les influències de les diverses èpoques donaren naixement a…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de…

Aplicada al món musical, la historiografia estudia la història de la música i els resultats de la recerca historicomusicològica Queda al marge el problema de fins a quin punt poden ser considerades formes prèvies de la historiografia els antics debats sobre música, és a dir, les reflexions cosmològiques, matemàtiques o teològiques, així com altres relats sobre música o músics que apareixen en escrits teòrics o purament literaris de la cultura europea Alguns escriptors medievals, basant-se en autoritats com Boeci o Isidor de Sevilla, s’encarregaren de recordar determinats moments de la música…