Resultats de la cerca

Des del moment en què es produeix l’excitació del generador de l’instrument ja sigui corda, membrana, llengüeta, etc fins que s’estabilitza el so desitjat, succeeixen una sèrie de fenòmens acústics transitoris que s’interpreten com a resposta La interacció entre la resposta i l’estímul afecta decisivament la qualitat del so resultant -sobretot l’estabilitat i el timbre-, tant a l’inici de la nota com a la seva continuació Sovint, els intèrprets graduen la resposta del seu instrument -la relació estímul-resposta- per tal d’obtenir-ne diferents qualitats i efectes del so

Estudià enginyeria i música a Atenes i musicologia amb R von Ficker a la Universitat de Munic 1930-35 Dirigí i ensenyà a l’Odeion d’Atenes 1939-41, i completà els estudis de musicologia a Munic amb una dissertació sobre el ritme grec Hamburg, 1949 Fou docent a les universitats de Heidelberg 1948 i Munic 1956-72 La seva investigació pretenia obtenir una perspectiva global de la història de la música occidental, i se centrà en la relació entre la música i el llenguatge i la interacció entre aquests dos camps Escriví interessants articles sobre la música grega antiga, bizantina i…

Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament, l’energia…

Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El…

Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història d’aquest…

Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…

Inicià els estudis musicals amb el piano i, durant els seus anys d’estudiant es dedicà al jazz El 1960, anà a Nova York per tocar amb el trompetista Donald Byrd El 1962 enregistrà el disc Takin’ Off , que incloïa Watermelon Man , peça que obtingué un gran èxit comercial L’any següent entrà al quintet de Miles Davis, en el qual desenvolupà el seu estil molt personal, que combinava blues i be-bop amb una harmonia colorista i un so exquisit Alhora, amb els seus companys de secció rítmica, revolucionà els conceptes d’acompanyament i la interacció amb els solistes Durant els cinc anys que passà…

Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té fonamentalment tres…

En els instruments de teclat, el mecanisme que excita la producció del so és controlat amb una sèrie de palanques i transmissions, impulsats des de la tecla, mitjançant la pressió dels dits La resistència dels diferents mecanismes a la força del dit i la tendència del sistema a retornar a la posició de repòs determinen tècniques diferents de l’acció muscular en els dos sentits del moviment, abaixar i aixecar D’aquesta complexa interacció entre els dits i els diversos mecanismes dels teclats se’n deriven diferents tècniques de pulsació, pròpies de cada instrument El correcte…

Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…