Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Johann Nepomuk Mälzel
Música
Músic i constructor d’instruments alemany.
Ensenyà música a Viena Vers el 1812 féu passar com a propi l’invent del metrònom, que copià de DNWinkel, d’Amsterdam Inventà trompetes per a sords, i explotà l’invent als EUA, on anà sovint
pistó

Pistó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.
És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàllica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics sèrie dels harmònics les mancances de la sèrie principal La primera notícia pública de l’ús de…
gramòfon
Música
Aparell per a la reproducció del so basat en el fonògraf.
El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics ressorts, etc Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en…
Johann Nepomuk Mälzel
Música
Constructor i inventor d’instruments alemany.
Fill d’un orguener, el 1792 s’installà a Viena amb el seu germà Leonhard i es guanyaren la vida com a professors de música i constructors d’instruments automàtics Johann Nepomuk es feu més cèlebre a causa de la invenció del panharmonicon , instrument automàtic que incloïa flautes, trompetes, percussió, clarinets, violins i violoncels El mecanisme es basava en uns pesos que actuaven sobre uns cilindres El presentà a Viena el 1804 i aviat l’invent fou conegut més enllà de les fronteres austríaques El 1808 fou nomenat mecànic de la cort imperial Mälzel, però, passà a la posteritat per la difusió…
Pantaleon Hebenstreit
Música
Violinista i compositor alemany.
Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i…
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’…
metrònom
Música
Aparell que serveix per a determinar amb precisió el tempo d’una composició musical.
El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la partitura el…
Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Música
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…
,
manxa

Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…