Resultats de la cerca

Fill d’un reconegut violoncellista, fou alumne de János Hammerschlag i Ferenc Gergely a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà l’any 1955 i de la qual fou professor des del 1970 Compaginà la seva carrera de concertista internacional amb nombroses activitats al seu país, inclosa la divulgació musical a través de la Ràdio Hongaresa La seva tasca representà una contribució decisiva a la difusió del clavicèmbal a Hongria Publicà  Stories from My Life , una biografia de Miklós Rózsa realitzada a partir de les converses mantingudes amb el compositor Entre les nombroses distincions…

Molt precoç, a onze anys fou admès a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i posteriorment fou alumne de l’Acadèmia de Música de Viena Començà la carrera professional com a primer violoncel de l’Orquestra Filharmònica de Budapest i de l’Òpera de Budapest A causa del seu origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració L’any 1947 emigrà a París, on el seu enregistrament de la Sonata per a violoncel, de Zoltan Kodály, guanyà el Grand Prix du Disque i el projectà a la fama El 1948 anà als Estats Units, on fou primer violoncel de l’Orquestra de Dallas sota la…

Estudià música a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat, amb L Lajtha i Fleischer El 1927 entrà a l’Òpera de Budapest com a repetidor operístic, i al cap de tres anys debutà com a director al mateix teatre Durant els estius dels anys 1930 i 1931 dirigí a Bayreuth i després tornà a Budapest, on desenvolupà tota la seva carrera posterior El 1950 fou nomenat director musical de l’Òpera, i dos anys més tard ho fou de l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa Parallelament, fou convidat a dirigir a l’Òpera de Viena, on es presentà amb una certa regularitat, especialment en 1948-50 Del 1960 al…

El verbunkos , dansa nacional de moda a partir del final del s XVIII, trobà en ell un intèrpret de gran efecte La seva figura fou un important factor sentimental en el desvetllament nacional hongarès de la primera meitat del s XIX Les seves obres foren recollides per diverses colleccions posteriors, i en part sobreviuen també dins la tradició de les orquestres zíngares d’Hongria

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de F Ferencsik i Z Kodály, entre d’altres Del 1950 al 1956 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Budapest i posteriorment es traslladà a Berlín Després d’un breu període a Munic, el 1959 fou nomenat primer director musical de l’Òpera de Stuttgart i dos anys més tard anà a Hamburg, on es feu càrrec del teatre d’òpera d’aquesta ciutat En 1964-67 dirigí a Wuppertal i el 1976 tornà a Stuttgart, aquest cop com a director permanent de l’orquestra de l’Òpera Del 1976 al 1987 dirigí la Nordwestdeutsche Philharmonie Estrenà nombroses òperes d’autors…

Estudià música a Budapest i el 1921 es traslladà a Berlín per estudiar musicologia a la universitat sota la direcció de J Wolf, C Sachs i EM von Hornbostel Després d’algunes breus estades en diverses ciutats europees, el 1939 emigrà als EUA, on fou professor a diverses universitats, entre d’altres a les de Washington, Seattle 1940-46 i Harvard 1950-55 Com a musicòleg destacà en l’anàlisi de l’estructura i la mètrica musical de les obres del Renaixement i en l’aportació d’una nova visió de l’anomenada Escola Francoflamenca La seva obra fou recollida en nombrosos llibres, articles i edicions de…

Emigrà als Estats Units l’any 1920 i s’establí a Nova York Format amb Vladimir Graffmann, feu la seva primera aparició en públic l’any 1926 Tornà a Europa per perfeccionar-se amb Eugène Ysaÿe a Brusselles i per fer algunes gires de concerts De nou als Estats Units, fou membre de diverses orquestres, com l’Orquestra Simfònica de l’NBC, que dirigia Arturo Toscanini, l’Orquestra Simfònica de Detroit, de la qual fou concertino, i l’Orquestra de Cleveland, on actuà com a solista Professor de la Meadowmount School of Music del 1955 al 1981, l’any 1965 fou nomenat professor de la Universitat d’…

El so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes en els seu extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota Les cordes, en nombre de 35, dobles o triples, són encabides en una caixa trapezoidal que s’aguanta sobre quatre peus, i cadascuna és travessada per cinc ponts de fusta Abasta una extensió de quatre octaves En la seva versió moderna, construïda a la fi del segle XIX, hi ha estat incorporat un pedal per a amortir el so Per bé que és un instrument molt…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…

Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…