Resultats de la cerca

Tant la teoria musical japonesa com molts dels seus instruments procedeixen de la música xinesa Altres influències menors procedeixen de Corea, de l’Índia i de Manxúria Els instruments principals són el biwa , instrument de quatre cordes, del segle XIII, que acompanya moltes danses, el shamisen , instrument nacional, semblant a una guitarra, de mànec llarg, importat al segle XVI de les illes Loochoo, el koto , cítara de tretze cordes, tocat amb pues de vori, i el shakuhachi , flauta que data del segle XIV, d’una sonoritat molt dolça La música té tres escales de cinc notes…

Fundada el 1927 per Koichi Kawai, es convertí ben aviat en la segona productora japonesa de pianos i altres instruments musicals, per darrere de Yamaha Des dels anys seixanta s’expandí considerablement amb les exportacions a Amèrica i Europa, on és apreciada pel so brillant dels seus instruments i els seus estàndards de qualitat i preus raonables, especialment en els models domèstics i d’estudi, com també pel pedal harmònic dels models de cua

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de mig tub Sobre una taula corbada en forma de mig tub es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda El nombre de cordes generalment és de tretze, totes de la mateixa llargada són de seda i suporten totes la mateixa tensió La seva afinació, doncs, es realitza mitjançant els petits ponts mòbils individuals L’instrumentista utilitza ungles artificials en els dits de la mà dreta per fer sonar les cordes, per pinçament o en glissando , mentre amb la mà esquerra, fent una petita pressió sobre les…

Començà a estudiar violí de petita amb la seva mare, Setsu Goto El 1982 el director Zubin Mehta restà meravellat dels seus dots i la presentà com a convidada sorpresa del tradicional concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Fou l’inici de la seva espectacular carrera El 1984 fou premiada pel govern del Japó Ha fet gires de concerts, principalment als EUA, però també a Europa, collaborant amb intèrprets del prestigi d’I Stern i Yo-Yo Ma, i directors com C Abbado, C Davis, K Masur, D Barenboim, S Rattle i Ch Eschenbach Fou invitada a participar en el concert del 70è aniversari…

Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut…

Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de…

De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo Taller Experimental, organitzat per compositors com T Takemitsu i J Yuasa El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura , per a flauta i piano El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge 1961-63 El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa…

Al segle XVIII, amb el nom d’Edo -que conservà fins el 1868-, era la ciutat més gran del món Malgrat això Tòquio no gaudeix d’una gran tradició musical, a diferència de Kyoto i Osaka L’Oficina de Recerca Musical, fundada el 1887, no incloïa cap departament de música tradicional Durant l’últim terç del segle XIX s’inicià el procés d’acostament a Occident, que es manifestà, per exemple, amb l’organització de gires de músics occidentals i d’orquestres autòctones de petit format, algunes de militars, pel país El 1911 s’inaugurà el Teatre Imperial, i el 1925, la sala de concerts Nihon-Seinenkan,…

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent dirigí algunes…

Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana 1951-53, reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959 El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio 1993 La seva monografia Japanese Music and Musical…