Resultats de la cerca

Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir 1596 Amplià els coneixements musicals al monestir de San Martín, de Madrid El 1611 fou nomenat organista del convent de les Descalzas Reales de Madrid, càrrec que ocupà segurament fins l’any 1625, que fou nomenat mestre de l’escolania montserratina Fou un mestre extraordinari, que formà compositors destacats, com Joan Cererols, fins el 1641, que fou elegit president del monestir de Montserrat, càrrec que ocupà uns quants mesos L’incendi de l’esmentat monestir el 1811 causà la desaparició de gran part de la seva obra, que s’…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de Caselles, P…

Se'n conserven una missa a nou veus tres cors i instruments, un villancico a quatre veus i dues obres per a orgue un Tiento a dos tiples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha

Estudià cant amb el mestre P Coll Tomàs i l’any 1904 debutà al Teatre Principal de Maó Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià els seus estudis, i debutà a Cremona L’any 1914 cantà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Entre el 1916 i el 1918 actuà al Teatre de l’Òpera de Chicago El 1916 collaborà com a solista amb l’Orfeó Català, en un cicle dedicat a J Haydn, sota la direcció de Ll Millet L’any 1923 participà com a solista en l’estrena de l’òpera Marianela , de J Pahissa, al Liceu, i el 1939 collaborà en la representació de Goyescas , d’E Granados, i  Chopin , de G…

Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves Entre el…

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano, piano 2012 i…

Monjo del monestir, en vestí l’hàbit el 17 d’octubre de 1637 Exercí el càrrec de sagristà i excellí com a cantor Segons el Breu diccionari biogràfic del pare Ireneu Segarra, fou condeixeble del pare Joan Cererols al voltant dels anys 1630-37 i deixeble del pare Joan Marc Es desconeixen els anys en què exercí de mestre de capella i de l’Escolania possiblement fou a conseqüència de substitucions temporals dels pares Cererols o Marc, imposades pels altres càrrecs que aquests exercien al si de la comunitat La data de mort que en dona el pare Ireneu, el 1671, no ha pogut…

La dada més antiga sobre la seva vida és del 1679, any en què apareix com a organista i mestre de capella de la catedral de Vic El mateix any formà part del tribunal per a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona, que guanyà Gabriel Manald El 1680, en desdoblar-se els càrrecs d’organista i de mestre de capella a la catedral de Vic, Baseia optà pel primer, i el segon fou per a Francesc Soler La darrera notícia sobre la seva vida data del setembre del 1687, en ocasió de la candidatura que presentà al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, empresa en la qual no reeixí Es…

Format a l’Escolania de Montserrat 1667-74, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Fou mestre dels escolans Exercí dues vegades de mestre de capella del monestir i passà a ocupar aquesta funció al convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle, fins a la seva mort JB Rocabert fou un gran organista, així com un virtuós de l’arpa i hàbil en altres instruments entre els quals el violó, per als quals compongué nombroses obres religioses que foren interpretades a moltes esglésies hispàniques A la Biblioteca…

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…