Resultats de la cerca

Autodidacte, ensenyà a Mannheim i Berlín El 1933 hagué d’exiliar-se als EUA i es naturalitzà nord-americà 1940 Escriví òperes, quatre simfonies 1951-57, música de cambra i piano 50 Studien , 1931 i música per a films

Es formà com a cantaire de sinagoga, i no es dedicà a l’òpera fins el 1942 Debutà al Metropolitan de Nova York amb La Gioconda 1945, i fou titular d’aquest teatre des d’aleshores El 1947 es presentà a Itàlia, i actuà en diversos països a Barcelona el 1965, el 1966 i el 1974 Duia en repertori Verdi, Gounod, Bizet, Giordano, etc, i s’especialitzà en el paper d’Eleazar de La juive , de Halévy, que cantà per darrer cop a Barcelona desembre del 1974

Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre la companyia…

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

Començà els estudis de violí molt jove amb Max Fiedelmann, a Odessa, i els continuà amb Alexander Fiedelmann a Berlín Fou deixeble de Leopold von Auer al Conservatori de Sant Petersburg Feu el primer concert professional a Oslo el 1915, i tres anys després debutà als EUA amb un concert al Carnegie Hall El 1924 adoptà la nacionalitat nord-americana Aconseguí gran notorietat amb nombroses gires de concerts per Amèrica, Europa i Austràlia El 1938 fixà la seva residència a Califòrnia, on treballà per a diferents estudis cinematogràfics com a intèrpret de moltes bandes sonores Fou professor del…

Fou educat com a cantor en la música tradicional jueva a Filzburg Posteriorment estudià a Berlín i a Leipzig Visqué una temporada a Jerusalem 1906-21, on es dedicà plenament a la recerca de la música hebraica El 1910 fundà el primer Institut de Música Hebrea i el 1914 publicà el primer dels deu volums de Theasaurus of Hebrew-Oriental Melodies , obra completada el 1932 El 1922 es traslladà als EUA, on ensenyà a la Universitat de Cincinnati 1922-30 i, des del 1924, al Hebrew Union College , de la mateixa ciutat La seva investigació destaca pel descobriment de les comunitats jueves orientals com…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet russes al…

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel, Amèrica 1917, l’…

Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…