Resultats de la cerca

L’interval producte de la inversió s’anomena interval complementari, o interval complement de l’altre, perquè la suma de tots dos cobreix l’interval d’8a Les inversions d’intervals majors donen lloc a intervals menors i viceversa, les d’intervals augmentats donen lloc a intervals disminuïts i viceversa i els intervals justos continuen essent justos en ser invertits

Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S

Només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala menor melòdica vegeu exemple 2 d' escala

El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…

Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més en el sentit…

Fou un dels artífexs de la sarsuela romàntica del segle XIX Rebé les primeres nocions de música del seu pare i posteriorment tingué una formació pràcticament autodidàctica El 1842 es traslladà a Madrid per estudiar piano amb P Albéniz El 1847 estrenà la seva primera sarsuela, La Venta del Puerto o Juanillo el contrabandista , que fou seguida de la paròdia Las sacerdotisas del sol , estrenada el 1848 Oudrid esdevingué ràpidament un compositor popular A partir del 1849 inicià la collaboració amb R Hernando, J Gaztambide i FA Barbieri Aquesta collaboració donà com a fruits Misterios de…

Aquestes desviacions no són sempre les mateixes Així, en el sistema pitagòric, totes les quintes són justes tret d’una, la quinta del llop, la desviació de la qual respecte de la quinta justa s’anomena coma pitagòrica i és de 24 cents En el mateix sistema, la desviació de les terceres s’anomena coma sintònica i correspon a 22 cents

Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…