Resultats de la cerca

Músic precoç, quan tenia vuit anys ja demostrà el seu talent tocant l’orgue El 1838 ingressà al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de J Knorr i CF Becker Acabats els seus estudis, obtingué, gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, una plaça d’organista a Winterthur El 1862 s’installà a Zuric, on es guanyà la vida com a director d’orquestra, organista i professor de música El 1873 es posà al capdavant de la llavors recentment fundada escola de música de Würzburg, càrrec que abandonà el 1875 Llavors visqué successivament a Leipzig, Dresden i Hamburg, ciutat on s’establí definitivament…

Estudià als EUA i posteriorment amplià la seva formació musical a Viena Debutà a Graz el 1954, i un any després fou contractat com a primer baix de l’Òpera de Munic El 1958 es presentà a Bayreuth en el paper de Heinrich Lohengrin A partir d’aleshores fou convidat als principals teatres germànics i també a Amsterdam, Florència, Torí, Buenos Aires i Edimburg Actuà regularment a Bayreuth i combinà el gran repertori amb les composicions de músics del segle XX El 1957 estrenà L’harmonia del món de P Hindemith, i el 1986, Belshazar de David Kirchner

Fou deixeble de violí de Bruno Masurat al Conservatori de Heidelberg i més tard perfeccionà la seva tècnica amb Max Rostal a Colònia i amb Josef Gingold i Ivan Galamian als Estats Units Quan tornà a Alemanya inicià una carrera com a solista internacional que l’ha portat a les sales de concert més famoses d’Europa, Austràlia, el Japó, Rússia i els EUA Ha tocat sovint amb l’orquestra de la Staatskapelle de Dresden i també al costat d’altres famosos intèrprets, com els pianistes Christian Zacharias i Michel Beroff o el violoncellista Heinrich Schiff Des del 1981 és professor de la…

El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou director La…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…