Resultats de la cerca

El 1881 fundà l’associació Les Nouveaux Concerts, anomenada aviat Concerts Lamoureux, que esdevingué un dels elements més destacats de la vida musical de París Hi donà a conèixer obres de Wagner i d’autors joves francesos L’orquestra ha continuat actuant després de la seva mort el 1902 visità Barcelona

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…

Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i l’any 1880 obtingué un segon premi de piano Set anys després fou contractat per Charles Lamoureux per a dirigir els cantants en l’estrena a França del Lohengrin wagnerià El 1895 fundà el Trio Chevillard-Hayot-Salmon, amb el qual començà una intensa carrera com a instrumentista especialitzat en música de cambra El 1897 encetà la seva trajectòria davant de l’orquestra de Charles Lamoureux, que dirigí fins l’any de la seva mort A partir del 1907 inicià la seva tasca pedagògica al Conservatori de París, i set anys més…

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles

Estudià al Conservatori de París amb R Martenot, Ch Lenepveu i G Caussade L’any 1899 guanyà el primer premi d’arpa d’aquest centre Fou arpista de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, de la Société des Concerts i de la de l’Òpera de París, així com professor d’arpa al conservatori de la capital francesa del 1912 al 1948 Les seves composicions giraren gairebé sempre entorn de l’arpa Compongué peces per a quartet de corda i arpa Images , 1939 i duets per a violoncel i arpa Sérénade , 1911 Promenade à l’automne , 1912, i amplià el corpus de peces per a arpa sola Thème et…

Estudià amb José Hierro al Conservatori de Madrid i posteriorment a París, on fou guardonat amb el Premi Sarasate 1911 Fou solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux Contragué matrimoni amb la pianista francesa Marta Leman, amb qui tocà sovint música de cambra Realitzà gires de concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Un accident automobilístic, l’any 1937, l’obligà a abandonar la seva carrera de concertista internacional A partir d’aquell moment, es dedicà exclusivament a l’ensenyament a la seva ciutat natal Entre les distincions obtingudes durant la seva carrera, destacaren la Medalla de…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans, de qui es pot considerar hereva i a qui succeí com a professora en aquella institució Es diplomà amb només onze anys amb un primer premi en arpa Debutà el 1901 als Concerts Lamoureux i desenvolupà una important carrera com a concertista Animà molts compositors a escriure per a arpa, entre ells G Fauré, C Debussy i M Ravel Fou també una destacada compositora, amb una considerable producció d’obres dedicades particularment al seu instrument, entre les quals destaca un Concert per a arpa 1901 A més de la seva…

Estudià al Conservatori de Roubaix i posterioment amplià la seva formació al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Formà part de l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo i també d’algunes de les orquestres més importants de la capital francesa, com ara l’Orquestra de Concerts Lamoureux i l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i les de l’Òpera Còmica i de l’Òpera de París, de la qual fou solista Parallelament a aquestes activitats, es dedicà a la docència, que exercí primer a l’Institut des Hautes Études Musicales de Montreux i després al Conservatori de París 1978-98…