Resultats de la cerca

Començà a tocar el piano a set anys, i el 1942 ingressà a la universitat, on estudià antropologia El 1945 entrà com a pianista a la big-band de Dizzy Gillespie, per a la qual també compongué i feu arranjaments, mentre estudiava a la Manhattan School of Music L’any 1952 formà, amb M Jackson, el Modern Jazz Quartet Durant les dues dècades següents, aquest grup centrà l’activitat de Lewis i fou el vehicle principal, però no l’únic, de les seves composicions i arranjaments Del 1962 al 1965 impulsà una big-band cooperativa per a tocar composicions en l’estil third stream En desfer-se…

Estudià cant amb N Allin i debutà el 1941 amb la Carl Rosa Company com a Comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació a Londres i el 1947 cantà al cor de The Rape of Lucretia , de B Britten, a Glyndebourne i al Covent Garden de Londres, teatre aquest darrer on posteriorment també encarnà el paper titular de Peter Grimes Entre el 1948 i el 1974 interpretà al Festival de Glyndebourne diversos papers d’òperes de WA Mozart, ChW Gluck i I Stravinsky, entre d’altres El 1954 estrenà al Covent Garden Troilus i Cressida , de W Walton, i el 1965…

Estudià piano, clarinet i contrabaix a la seva ciutat natal i prosseguí els estudis musicals a la Universitat de Califòrnia El 1948 ingressà com a contrabaixista a l’Orquestra Simfònica de Los Angeles Després d’haver fet el servei militar a Stuttgart, tornà a Califòrnia i fundà l’Orquestra de Cambra de Los Angeles El 1972 dirigí La bohème , de G Puccini, a la Metropolitan Opera House de Nova York i es convertí en el primer director negre que actuava en aquest teatre, amb la companyia titular del qual realitzà una gira pel Japó el 1975 Dos anys després, però, s’enemistà amb J Levine i això…

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…

Es formà al Queens College de Nova York i a la Universitat de Princeton, centre on es doctorà el 1960 i del qual el 1968 fou nomenat professor Ha estat editor general de les publicacions de la Societat Nord-americana de Musicologia 1964-67 i assessor editorial als Estats Units del diccionari The New Grove El 1984 esdevingué professor de la Universitat de Harvard El seu interès s’ha centrat en la música del Renaixement i en la figura de L van Beethoven Estudià les reformes musicals derivades del concili de Trento i el paper del compositor Vincenzo Ruffo en la seva implantació És un dels…

El grup començà a actuar regularment l’any 1954 i gràcies a les gires internacionals i als enregistraments adquirí molt aviat una gran reputació L’any 1974 el grup es dissolgué i els seus membres continuaren les seves carreres per separat No obstant això, ocasionalment es reuneixen per participar en petites gires i concerts Considerada una de les petites bandes de jazz més importants de la història, el seu estil podria definir-se com un mostra conservadora de bop , altrament dit cool Destaquen dins del grup la figura de John Lewis com a compositor i director i la de Milt Jackson…

Començà a tocar la trompeta a tretze anys, i quan en tenia setze tocava amb el seu germà gran Hank Jones i amb Sonny Stitt Els anys cinquanta treballà amb Charlie Mingus, i del 1954 al 1963 formà part de la Count Basie Orchestra El 1965, juntament amb el bateria Mel Lewis, formà una big-band , per a la qual compongué i arranjà diversos temes musicals La Thad Jones-Mel Lewis Jazz Orchestra fou una de les més avançades de la seva època, i esdevingué un model per a les grans formacions de jazz El 1979 abandonà la formació i hagué de tocar el trombó de pistons a causa d…

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació definitiva Fora…

Fill d’un violinista de la New York Philharmonic Orchestra, estudià teoria, flauta i trompa L’any 1943 s’inicià professionalment com a intèrpret de trompa a l’American Ballet Theatre i la Cincinnati Symphony Orchestra Dos anys més tard ingressà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on restà fins el 1959 Inicià les seves activitats en el jazz tocant la trompa en els enregistraments fets en 1949-50 amb Miles Davis Al final dels anys cinquanta inicià la seva activitat compositiva en un estil que denominà third stream , que combinava elements de música clàssica i jazz Així se succeïren les…

Professional des dels quinze anys, la seva dilatada carrera se situa entre el rhythm-and-blues , el jazz , el pop i la música celta Es donà a conèixer a mitjan anys seixanta, en ple esclat del moviment beat , al capdavant del grup Them, amb el qual enregistrà èxits com Baby please don't go o Gloria L’any 1966 emprengué la seva carrera en solitari i un any després enregistrà Brown Eyed Girl El clímax de la seva trajectòria arribà a mitjan anys setanta amb discs com Hard Nose The Highway 1973 Les incursions en la música celta han estat una constant en la seva carrera, tant en solitari com amb…