Resultats de la cerca

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optà per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que el diferencien de la resta de grups de parla catalana de la seva generació Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester 1991, Moviments salvatges 1995 i Un ram de locura 1997 En aquests dos últims títols hi ha collaborat el guitarrista vigatà Quimi Portet La publicació d’un disc en directe, l’any 1999, i d’un treball en castellà, Soñando silencio 2001, per al qual no feren promoció als…

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James Taylor i Van Morrison, i…

Des d’aleshores ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l' ska , el reggae , el blues o la rumba La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i entre els seus treballs cal destacar En desconcierto 1984, Vino, tabaco y caramelos 1988, Introglicerina 1990, Furia Latina 1993, Compromiso 1993, De amor 1996, Un beso y una flor 1997 i Va por ti 2000

Fenomen artístic i de vendes durant els anys setanta i vuitanta, és considerat el responsable del ressorgiment de la música tradicional irlandesa, encapçalant un prolífic moviment que acull bandes com Pentangle i Dubliners Començà a publicar discs l’any 1965 i inclogué en la seva evolució musical formes contemporànies com el pop mitjançant la collaboració amb altres artistes Els seus títols més destacables són Year of the French 1982, Another Country 1992, Santiago 1996, Tears of Stone 1999 i Live in Dublin 2005

Als deu anys la seva família fugí d’Egipte, arran de la crisi de Suez, i s’establí a Atenes Als disset anys s’uní al grup de rock progressiu Aphrodite’s Child, liderat per Evangelos Papathanassiou Vangelis, amb el qual obtingué èxits a Europa El 1969 debutà en solitari amb el disc  The Greek Side of my Mind Durant els anys setanta es convertí en un dels cantants pop més famosos gràcies a les seves condicions vocals, l’indumentària i la seva presència inconfusible Vengué milions d’àlbums i guanyà diversos discs d’or Entre les seves cançons de més èxit hi ha Forever and Ever ,…

Titulat l’any 2001 en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, projectà amb Adrià Felip el nou Tanatori de Girona inaugurat el 2008 Com a músic, lidera la banda de rock formada per Pep Mula bateria, Miquel Sospedra baix, Richie Álvarez piano, Sisu Coromina saxo i ell mateix guitarra i veu  El grup ha fet gires de concerts a Catalunya i ha actuat en festivals popArb, Senglar Rock, Altaveu, etc Ha publicat els discs Viva 2005, Temps i rellotge 2007, premi Enderrock 2008 al millor disc de cançó d’autor i Al marge d’un camí 2010, pel qual l’any 2011 rebé els premis…

Estudià piano des de petit i durant l’adolescència s’inicià en l’orgue Començà treballant en alguns grups de rock and roll i aviat gravà els seus primers discos d’orientació jazzística, com ara Testifying 1960 Durant els anys següents enregistrà alguns dels seus millors discos Into Something , Unity amb formacions que incloïen Grant Green, Woody Shaw i Elvin Jones Gravà piano elèctric amb Miles Davis a Bitches Brew 1969 i formà part del grup de jazz-rock Lifetime, liderat per Tony Williams Gravà per a Jimi Hendrix, John McLaughlin i Carlos Santana i realitzà discos sota el seu…

S’inicià amb el seu pare en els estudis de violí Gràcies a una beca pogué estudiar composició a Rio de Janeiro amb HJ Koellreutter, i es convertí en membre actiu del grup Música Viva, fundat el 1939 pel professor alemany Novament becat, el 1948 viatjà als EUA, on fou alumne d’A Copland i DP Menin En tornar al Brasil en un moment en què el grup Música Viva, que pregonava el dodecatonisme, s’enfrontava al grup nacionalista liderat per M Camargo 1952, Krieger es decantà cap a una tercera via —dodecatònica, però amb reminiscències brasileres—, materialitzada en Sururu dos 12 sons…

Realitzà els primers estudis musicals a la infantesa El 1980 ingressà a l’Escola Zeleste, i també estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Taller de Músics El 1985 collaborà amb l’European Comunity Youth Orchestra, dirigida per Claudio Abbado, i més endavant amb l’OCB i l’Orquestra Simfònica del Vallès En el terreny jazzístic començà a tocar amb els millors músics de jazz cal destacar-ne les collaboracions que feu amb Tete Montoliu Del 1990 al 1992 cursà estudis al Berklee College of Music Després de graduar-se, es traslladà a Nova York, on treballà amb alguns…