Resultats de la cerca

Les seves novelles — Cerca de Oviedo 1946, Los liberales 1965, El reinado de Witiza 1968, El rapto de las Sabinas 1969, Las hermanas coloradas 1970, El carnaval 1981— i els seus relats — Memorias de un cazadotes 1953, Cuentos republicanos 1961, Historias de Plinio 1968, Cuentos de amor vagamente 1985— descriuen personatges i ambients populars amb una amable ironia També publicà assaigs i estudis literaris Antología de cuentistas españoles contemporáneos 1959 i El teatro social en España 1962

De família d’escriptors, era nebot del compositor Jacques-Fromental Halévy Membre dels cenacles literaris de París, als quals accedí de molt jove, es convertí en habitual dels salons del Segon Imperi i de la Tercera República, i reflectí en la seva obra la frivolitat i l’enginy d’aquests ambients, sobretot amb novelles de costums El 1884 ingressà a l’Académie Française En el camp musical és recordat sobretot com a autor -en collaboració amb Henri Meilhac- dels textos de les operetes de Jacques Offenbach La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866 i La Périchole 1868

També rep el nom d' ensalada o fricassé en el camp vocal

Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un…

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat…

A Berlín, on visqué del 1812 al 1818, participà en la guerra contra Napoleó i freqüentà els ambients literaris El 1818 tornà a Dessau i s’hi establí com a bibliotecari del duc d’Anhalt Estudiós i admirador de la poesia popular, que sovint imita en els seus poemes, fou el principal responsable de la difusió d’aquest gènere entre els compositors alemanys coetanis En el terreny musical, la importància de Müller rau en els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin 'La bella molinera', 1818 i Winterreise 'Viatge d’hivern', 1824, a partir dels quals F Schubert compongué dos cicles de…

També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i…

L’estructura i l’estil de la nūba depenen i varien segons si es tracta del repertori marroquí, algerià o tunisià Pel que fa a la part poètica, es basa en textos àrabs literaris, com la moaixakha o la cassida, o dialectals, com el zajal La part musical de la nūba s’elabora a partir del sistema modal anomenat ṭab' A cada nūba correspon un ṭab' La comparació que s’ha establert entre la nūba i la forma suite característica de la música europea es fonamenta en el fet que tant l’una com l’altra són constituïdes bàsicament per cinc moviments vocals i instrumentals, mesurats…

Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I…