Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
cítara
cítara
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon en el qual el so és produït pinçant amb els dits o amb un plectre les cordes, tesades entre els dos extrems de la caixa de ressonància, proveïda de dos braços units per un travesser que manté tibants i verticals les cordes que vibren a l’aire.
Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc…
jocs de fons
Música
Jocs principals de l’orgue, de 16′, 8′, 4′, i 2′.
El nom prové de llur funció de base sonora
riscle
Música
Nom donat a la peça prima de fusta que uneix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.
Hom empra en llur fabricació fustes com l’erable o el tiller
alla breve
Música
Locució segons la qual cal donar a les notes la meitat de llur valor.
octava
Música
Combinació harmònica de dos sons separats per un interval d’octava.
Fa la impressió de l’uníson, i per això llur successió melòdica és prohibida en harmonia
cantoria
Art
Música
Tribuna destinada als cantaires a les esglésies.
Sobresurten, per llur decoració escultòrica, les dues de la catedral de Florència 1433-39, una de Lucca della Robbia i l’altra de Donatello Museo dell’Opera del Duomo
timbre
Física
Música
Qualitat d’un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica altura i intensitat.
El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
Maria Agata Szymanowska
Música
Pianista i compositora polonesa (de soltera, Maria Agata Wołowska).
Deixebla de FLessel, es destacà com a concertista 1820 i actuà per tot Europa Goethe n'estigué enamorat i li dedicà versos Com a compositora, influïda per JField, escriví originals nocturns i altres obres per a piano que influïren, a llur torn, en Chopin
estampida
Literatura
Música
Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments o puncta, amb conclusions diferents: suspensiva o oberta i concloent o tancada.
És l’exemple més antic conservat de música instrumental amb notació musical L’estampida esdevingué molt aviat un gènere textual com els altres, cantat però no ballat Es destaquen per llur bellesa Kalenda maia , de Raimbaut de Vaqueiras ~1200, l' Estampie royale s XIV i algunes estampides de Cerverí de Girona