Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
a cappella
Música
Locució que significa ’a la manera d’una capella' (en l’estil de la música d’església) i que, en sentit genèric, s’aplica a la música coral sense acompanyament instrumental.
Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana
homorítmia
Música
Textura en què les parts presenten els mateixos valors rítmics.
L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana
a tempo
Música
Indicació que prescriu el retorn al tempo original després que aquest hagi sofert alguna variació (ritardando, ritenuto,etc.).
De vegades la locució tempo primo s’empra impròpiament com a equivalent
divisi
Música
Terme que es pot traduir per ’dividits’ que, escrit en un determinat punt de la partitura orquestral o vocal, en una de les parts de corda o veu, indica que a partir d’aquest punt aquella part (per exemple els violins primers) quedarà dividida en dues parts o més, cosa que possibilita més nivells polifònics.
Sovint també s’utilitza l’abreviatura "div" Per tornar a restablir en una única part els diferents nivells polifònics provocats pel divisi s’indica amb el mot tutti o amb la locució all’unisono
contrafuga
Música
Fuga en què la resposta és la versió per moviment contrari del subjecte.
Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
capella
Música
Conjunt de músics (cantors i instrumentistes) al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona,…