Resultats de la cerca

Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial…

Estudià a l’Acadèmia de Budapest i al Conservatori de París amb Aubin i O Messiaen, i, de manera privada, amb N Boulanger El 1948 esdevingué conferenciant a l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou directora pedagògica a partir del 1960 Havent treballat amb Z Kodály, Szony tingué un paper important en la implantació dels mètodes d’aquest mestre hongarès a les escoles del seu país i a l’estranger Destaca la seva obra Mètodes de lectura i escriptura musical Budapest, 1953-65 i un volum sobre els mètodes pedagògics de Kodály Budapest, 1972,…

Creà variacions per a orgue sobre temes populars Compongué 21 concerts còmics, síntesi de la suite francesa i del concert italià amb influència de la forma de la simfonia Escriví mètodes sobre tècnica instrumental per a violí i per a flauta

Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal

Deixeble d’Enric Granados, amplià estudis musicals a París i a Ginebra Es dedicà a la formació de pianistes Inventà un aparell per a millorar la disposició de les mans i afavorir la independència dels dits Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari i publicà mètodes i obres teòriques dedicades al piano

Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions Per bé que hom coneix estudis organològics des del s XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s XX que s’han desenvolupat plenament

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65

Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates

Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació…