Resultats de la cerca

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

De ben jove es traslladà a Roma i des del 1648 fou mestre de capella a l’església del Gesù i al Seminari Romà Contemporani de G Carissimi, és, com aquest, un destacat representant de l’escola romana del segle XVII Fou molt apreciat a la seva època i també posteriorment Moltes de les seves obres tingueren nombroses reedicions i d’altres es publicaren pòstumament Les seves misses, salms i motets segueixen la tradició polifònica de GP da Palestrina, però mostren unes harmonies més agosarades En els motets, possiblement les seves obres més notables, manifesta el seu domini de l’escriptura per a…

Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot,…

Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a  Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb  Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de Nova York 1954-73 Fou…

Fou alumne de F Moretti i debutà l’any 1837 a la seva ciutat natal El principi de la seva carrera estigué dominat per la interpretació de les òperes de G Donizetti, del qual estrenà Marino Faliero , però també interpretà obres d’altres compositors, com Cordella Gli avventurieri Consolidat com un dels grans tenors italians del seu temps i estrella principal del Teatro San Carlo de Nàpols, on actuà cada temporada fins el 1848, fou en aquells anys que començà la seva carrera internacional, la qual li possibilità entrar en contacte amb G Verdi Aquest compositor li confià papers en diverses…

Estudià al seminari de la seva ciutat natal i fou ordenat de sacerdot el 1619 Poc després obtingué el títol de doctor en lleis Des del 1614 residí a Roma, on passà la resta de la seva vida Musicalment es formà amb Giovanni Bernardino Nanino L’any 1621 entrà al servei del cardenal Ippolito Aldobrandini com a músic La major part de la seva activitat musical estigué vinculada a aquest cardenal i la seva família També gaudí de la protecció dels papes Urbà VII i Innocenci X, que li atorgaren beneficis eclesiàstics La major part de la seva producció musical és formada per obres vocals, sacres o…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les…

Vida Rebé la primera formació musical del seu germà Marino, que era compositor i director d’orquestra Continuà els estudis a Florència amb J Sbolci violoncel i T Mabellini composició, tot formant part des de molt jove de l’orquestra del Teatro della Pergola de la ciutat Del 1875 al 1880 dirigí a Roma l’orquestra del Teatro Apollo, període durant el qual viatjà per Itàlia, França i Espanya El 1881 fou nomenat director de la capella de San Petronio i del Teatro Comunale de Bolonya A partir del 1885 intensificà la seva activitat a l’estranger estigué al capdavant de l’orquestra del…

Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i actuava com un àngel -a banda de…

El seu nom en italià és Bologna La situació geogràfica de Bolonya la converteix en un lloc de pas de les cultures de l’Europa central cap a Itàlia Durant l’Edat Mitjana, franciscans i dominics crearen les Scholae Puerorum, on s’ensenyava música El 1450 el papa Nicolau V instituí una càtedra ad lecturam musicae a la Universitat de Bolonya, inici d’una activitat didàctica que disposà de personalitats com ara Ramos de Pareja Se sap que, ja al segle XIII, hi havia un conjunt orquestral al servei de la Signoria de Bolonya que al segle XVIII tenia fins a dinou membres Els segles XV i XVI foren una…