Resultats de la cerca

Bibliografia Imberty, M Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale , "Musique en Jeu", núm 17, París 1975 Kofi Agawu, V Playing with Signs , Princeton University Press, 1991 Lerdahl, F i Jackendoff, R A Generative Theory of Tonal Music , MIT Press, Cambridge Mass 1983 Nattiez, JJ Sémiologie de la musique , "Musique en Jeu", núm 5, París 1971 Nattiez, JJ Fondements d’une sémiologie de la musique , Union Génerale d’Éditions, París 1975 Nattiez, JJ Musicologie générale et sémiologie , Christian Bourgois Éditeur, París 1987 Stefani, G Semiotica della musica , dins…

Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra Filharmònica de…

Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…

El primer estudi de música electrònica es creà a la Ràdio de Colònia el 1951 i fou concebut a partir de les investigacions de W Meyer-Eppler, de la Universitat de Bonn En fou el primer director Herbert Eimert, que s’envoltà de joves compositors, en un principi estrictament dodecatònics, com ara K Stockhausen, H Pousseur i K Goeyvaerts, als quals més tard s’afegiren GM Koenig, B Hambraeus, F Evangelisti, M Kagel i G Ligeti Durant un temps hi hagué competència entre la música concreta i la música electrònica La música concreta restà un patrimoni de Ràdio França, mentre que l’expressió música…

Estudià piano a la seva ciutat natal, i posteriorment a Barcelona, França i Alemanya El 1978 amplià estudis amb Iannis Xenakis Es donà a conèixer a la Segona Biennal de Joves Artistes Creadors de Tessalònica del 1987, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels primers músics catalans d’avantguarda, amb una clara influència del jazz i de la música improvisada en general Ha estat cofundador 1994 i director de l’Orquestra del Caos, director del Big Ensemble del Taller de Músics Barcelona i cofundador i director 1998-2001 del Collectiu IBA Improvisadors de Barcelona, i ha collaborat amb Carles…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter modulant i és…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Vida Format musicalment com a nen cantor del monestir de Sankt Florian, amplià més tard els seus estudis a la Musikakademie de Viena, on fou deixeble de J Marx Entre el 1923 i el 1933 fou mestre d’escola primària a Wels, activitat que compaginà amb la de compositor, organista i mestre de cor El 1934 fou nomenat professor del Landeskonservatorium de Leipzig -a partir del 1941 Hochschule für Musik-, i el 1942 rebé el càrrec de director d’aquest mateix centre També exercí la docència en altres centres fou professor de composició 1945-48 i més tard director del Mozarteum de Salzburg, i feu…

L’electroacústica és una part de la física que estudia els mètodes i els instruments elèctrics per a la producció, la detecció i la mesura de les vibracions sonores En el món musical del 1959, l’expressió música electroacústica s’utilitzà per a aplegar diversos noms referits a músiques experimentals que tenien com a element comú el magnetòfon D’aquesta manera, s’agruparen sota un mateix nom la música concreta, la música  electrònica i la tape music música per a magnetòfon establerta a la Universitat de Columbia, a Nova York La primera obra electroacústica fou Gesang der Jünglinge 'El cant…