Resultats de la cerca

Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi ha  Campanes…

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max…

Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue

Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…

La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous instruments…

Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik i a l’…

Inicià la seva formació musical com a cantant, però a partir del 1884 s’orientà cap als estudis de musicologia i literatura germànica Es dedicà a la docència, que exercí en diverses universitats, com la de Berlín i Harvard Cal destacar, especialment, el seu treball sobre Goethe, Gedichte von Goethe in Compositionen seiner Zeitgenossen 'Els poemes de Goethe en les composicions dels seus contemporanis', 1896-1916, que és un recull en dos volums d’una sèrie de composisions de diversos autors basades en els textos del poeta L’any 1917 fundà un arxiu de cançons tradicionals alemanyes a Berlín…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…

Estudià cant a Berlín i debutà a Dresden el 1927 amb un paper secundari de Tannhäuser El 1931 inicià la seva trajectòria amb la companyia de l’Òpera de Berlín i el 1937 ho feu amb la de Viena Especialitzat en papers wagnerians, entre el 1933 i el 1944 i, posteriorment, en 1953-54 fou una de les estrelles del Festival de Bayreuth Fou contractat en teatres d’arreu del món per a presentar-hi òperes d’aquest compositor alemany Obtingué també èxits amb papers com els d’Otello, Florestan Fidelio i diversos personatges d’òperes de R Strauss, alguns dels quals enregistrà fonogràficament Participà…

Estudià composició amb S Jadassohn i musicologia a les universitats de Leipzig -com a deixeble de H Kretzschmar i H Riemann- i Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1917 Fou bibliotecari assistent a la Biblioteca Reial de Berlín -actual Deutsche Staatsbibliothek- del 1907 al 1914 i professor a l’Institut de Música Religiosa de Berlín des del 1913 i a les universitats de Breslau des del 1915 i Halle des del 1928 Així mateix, fou coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" 1918-27, de les Publicacions de Händel de la Ciutat de Halle des del 1955 i de les sèries Musikgeschichte in Bildern '…