Resultats de la cerca

El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments…

El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…

Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire

Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…

Hom els classifica en instruments electromecànics , en els quals les vibracions són d’origen mecànic i poden ésser transformades posteriorment en vibracions electromagnètiques, i en instruments electrònics , en els quals el so és produït per un oscillador

Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic

Es basa en un mecanisme d’aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l’aire, que fa moure els martellets del piano Gaudí d’una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors enregistraren rotlles de pianola que avui són documents sonors de llurs interpretacions, com Granados, Paderewski, Saint-Saëns, Prokof'ev, Harold Bauers, etc

És el conjunt de ventalles que tanquen el costat frontal de la caixa d’expressió Poden ser accionades per l’organista amb un pedal basculant situat a la consola i que, mitjançant un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric, transmet el moviment del peu a les ventalles D’aquesta manera, la seva oscillació permet modificar a voluntat la intensitat del so dels jocs del teclat expressiu

Es formà a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg com a enginyer mecànic i delineant, i aviat s’interessà per la mecànica i l’acústica dels instruments musicals El 1915 es desplaçà per a la realització d’una missió tècnica de l’exèrcit rus als Estats Units, on s’installà a partir del 1917 El 1931 començà la catalogació d’una important collecció d’instruments musicals de Boston El resultat final d’aquesta catalogació fou el llibre que es publicà el 1941 i que es convertí en la seva gran obra Ancient European Musical Instruments