Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886 El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren P Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques 1890 i Iolanta 1892 A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments Es retirà dels escenaris el 1923…

Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la Costa Brava Riells de Mar…

Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877

Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla

Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques

Henryk Wieniawski Lublin 1835 — Moscou 1880, professor de piano als conservatoris de Peterburg i de Brusselles, fou violinista solista de la cort imperial de Rússia Compongué diverses obres, de les quals destaquen dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques i especialment Légende, opus 17 El seu germà, Józef Wieniawski Lublin 1837 — Brusselles 1912, deixeble de Liszt, ensenyà piano al conservatori de Moscou i compongué nombroses obres simfòniques, de cambra i pianístiques Adam Tadeusz Wieniawski Varsòvia 1876 — Bydgoszcz 1950, nebot dels precedents, és autor de les òperes Medea…

Estudià música a Manchester i posteriorment amplià la seva formació com a cantant al London Opera Centre El 1975 debutà com a patge de Salome a l’English National Opera Formà part dels repartiments habituals del Festival de Glyndebourne i el 1980 debutà al Covent Garden en un paper secundari de La valquíria , teatre on tornà com a protagonista en diverses òperes de G Verdi, R Wagner, R Strauss, WA Mozart i U Giordano Ha cantat, amb èxit de públic i crítica, arreu d’Europa i dels Estats Units S’ha especialitzat en les versions francesa i italiana de Medea L Cherubini, des del seu…

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…

El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué nombroses cançons…

A dotze anys realitzà un assaig d’octet Nada y Mucho estrenat l’any 1931 a Palma, Mallorca, un nonet obertura i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a 14 anys, estrenà a Bilbao l’òpera Los esclavos felices text de Llucià Comella L’any 1822 anà a París, on aviat meresqué l’admiració de Cherubini i de Fétis, i on l’any 1824 era ja professor auxiliar de contrapunt del conservatori D’estil essencialment clàssic, ha estat comparat amb Mozart per la seva precocitat i inventiva Les seves obertures tenen un cert aire rossinià És autor, a més, entre d’altres obres, de tres quartets…