Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Harrison Birtwistle
Música
Compositor anglès.
Format com a clarinetista al Royal Manchester College of Music, s’interessà per la composició gràcies a Richard Hall Fundador del New Music Manchester Group , conjunt dedicat a la música contemporània, fou allí on trobà les bases i les influències per al desenvolupament de la seva obra creativa Les seves primeres composicions estigueren clarament marcades per la influència de la música d’I Stravinsky, E Varèse i A Webern, amb matisos provinents de la música medieval Interessat en les temàtiques referents al mite del naixement, inclòs en moltes de les seves obres, tractà també els…
Philippe Quinault
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres
Louis Quilico
Música
Baríton canadenc.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra, en l’estrena…
Rita Gorr
Música
Nom amb què és coneguda la mezzosoprano belga Marguerite Geirnaert.
Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…
Louis Fuzelier
Música
Llibretista i dramaturg francès.
Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…
Pierre Guédron
Música
Compositor, cantant i professor de cant francès.
El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de…
contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es generalitzà a…
pavana
Música
Dansa cortesana del segle XVI i començament del XVII, d’origen italià, de tempo moderat o lent i caràcter solemne, habitualment en compàs binari.
Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix segle…
suite
Música
Successió de fragments instrumentals extrets d’una obra més extensa, generalment un ballet o una òpera.
Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…
Maurice Ravel
(CCC) Scott, Vera Prasilova / Rice University
Música
Compositor francès.
Deixeble de G Fauré al conservatori de París, té influència del llenguatge de Debussy a les seves primeres obres, però aviat esdevingué personal, amb un desig de perfecció que l’induïa a treballar d’una manera lenta i minuciosa A vegades emprava formes arcaiques i la seva escriptura, sovint contrapuntística, i la seva rítmica, inspirada en danses antigues, en fan un compositor neoclàssic en sentit ampli Integrà el llenguatge de Mozart, Chopin, Borodin i Stravinskij i incorporà elements de música exòtica a Schéhérazade 1903, Chansons madécasses 1926, etc A les obres pianístiques Jeux d’eaux…