Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles com El…

Estudià amb Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, i feu, el 1911, un viatge d’estudis a diferents països europeus Es diplomà a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra, i introduí el seu sistema d’ensenyament de rítmica i plàstica a l’Estat espanyol Fundà i dirigí, a Barcelona, l’Institut Català de Rítmica i Plàstica, més tard anomenat Institut Joan Llongueras Exercí la crítica a La Veu de Catalunya , i collaborà a la Revista Musical Catalana Publicà Cançons amb gestos i rondes infantils, Cançons i jocs d’infants, Jan i Mia , dotze impressions, La vida senzilla…

Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta  Àngel Cao

Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell 1956 Algunes de les seves sardanes més conegudes són Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912

Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i entre les…

Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco…

Començà la carrera musical amb la Nova Cançó El 1967 enregistrà, amb el segell Edigsa, un primer disc senzill amb temes com No volem esperar com abans o Napalm Amb el grup La Rondalla de la Costa 1976, contribuí a impulsar la música folk en català i publicà l’àlbum Records de València Molt relacionat amb Joan Manuel Serrat, amb qui compartí diversos projectes, aquest li dedicà la cançó Per al meu amic Fou també productor de diversos projectes, com ara el primer àlbum del duo Ia & Batiste, Chichonera’s cat 1975, el disc de Guillermina Motta Remena nena 1971 o el grup…

Estudià amb Ernesto Kierski, però com a compositor es mantingué autodidacte fins que es perfeccionà amb M Camargo Guarnieri El 1963 anà als Estats Units, on fou alumne de Vittorio Giannini i Aaron Copland En la seva nombrosa producció musical abunda la música de cambra Fou un important compositor de cançons, en les quals utilitzà un llenguatge musical nacionalista Intentà reunir el nacionalisme amb l’atonalisme en la segona i quarta Invenções , per a piano sol La seva suite  Piratininga 1962 rebé el primer premi en la Competició Nacional de Composició del Brasil Entre les seves obres…