Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
cadència autèntica
Música
Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de dominant i tònica (V-I).
És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4…
bitonalitat
Música
Coexistència de dues tonalitats en un fragment musical i, per extensió, de dues modalitats.
És el cas més simple de la polimodalitat i, per a alguns, un dels conceptes més fluctuants de l’harmonia contemporània, pel caràcter ambivalent de l’anàlisi musical, que no és altra cosa que una hipòtesi de treball per a explicar una realitat
quadrilla
Música
Dansa de quatre parelles, derivada de l’antiga contradansa, en la qual dues parelles evolucionen enfront de les altres dues.
Aparegué a Europa cap a la fi del s XVIII i comprenia cinc figures i un galop final Les seves modalitats principals són les quadrilles nord-americanes i les dels llancers Offenbach n'inclogué sovint en les seves operetes
contradansa
Música
Dansa i ball
Ball de figures d’origen popular anglès (country-dance) que les parelles de balladors, disposades les unes davant les altres, executen successivament.
Estigué en voga durant els segles XVII i XVIII a l’Europa occidental A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d’aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número de les ballades del ball de gitanes del Vallès
veu
Música
Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
Poden ésser classificades, des de les més agudes fins a les greus, en soprano, mezzosoprano , contralt, tenor primer, tenor segon, baríton, baix primer i baix segon Hi ha encara algunes tessitures específiques del teatre soprano de coloratura , soprano dramàtica, soprano lírica lleugera, tenor líric, tenor buf, tenor heroic, baríton Martin , baríton “Verdi”, baix cantant i baix profund
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
salsa
Música
Música de ball apareguda a les Antilles, a alguns països de l’Amèrica Central i en determinades colònies d’immigrants d’aquestes regions als Estats Units.
És constituïda per la fusió de la samba, la rumba, el mambo i altres modalitats de música ballable pròpies de l’Amèrica Llatina amb el Jazz o el rock Per bé que sovint inclouen instruments elèctrics, la base de les orquestres de salsa sol ésser formada pel metall i la percussió Rep també altres denominacions, com jazz afrocubà, latin jazz , etc
trompeta
Trompeta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica i de metall que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades i de secció cilíndrica en dues terceres parts i cònica al pavelló.
El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat
Petros John Petridis
Música
Compositor grec.
Es formà primer a Istanbul i després a París, ciutat on estudià dret entre el 1911 i el 1914 Un cop acabats els estudis universitaris, decidí consagrar-se a la música Alumne d’importants compositors, com ara A Roussel, el seu nom està molt més associat a l’àmbit de la crítica musical que al de la composició En el catàleg de la seva obra hi ha cinc simfonies 1929-51 i dos concerts per a piano 1934 i 1937, a més de música escènica i peces vocals Estigué molt influït per la música popular grega i usà sovint les modalitats bizantines
mètode dodecatònic
Música
Tècnica de composició ideada per Arnold Schönberg (1923) que consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l’escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor.
La sèrie pot oferir quatre modalitats original, retrògrada interpretació de l’original en sentit contrari, inversió de l’original en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari i retrògrada de la inversió Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l’avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, ABerg i A Webern Posteriorment, donà origen al serialisme La introducció del mètode…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina