Resultats de la cerca

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto

Fou alumne de F Fenaroli composició i contrapunt al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone , començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia El 1812, després que G Rossini estrenés La pietra del paragone , Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi 1811, sobretot la utilització del recurs del crescendo El 1817 s’establí a Palerm, on…

S’inicià en el piano durant la infància, però cap al final dels anys vint quedà cec Llavors estudià música, incloent-hi el piano i diversos instruments de vent, en una escola per a invidents, i més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i feu de la docència la seva ocupació principal Tristano fou la figura central d’un subgrup estilístic del be-bop que incloïa els seus…

Vida Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al seminari diocesà de Girona 1951 amb Francesc Geli i Francesc Civil El 1959 ingressà al monestir de Montserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de sacerdot el 1967 Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg 1968-69 Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i collaborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, a més de treballar amb el pare Ireneu Segarra en l’escolania És l’encarregat de la…

Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb  Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz  i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als…

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig —rellotger i músic—, i de Ramon Novi —director de coral— Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després d'una estada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent…