Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
esbós
Música
Mot que designa peces musicals breus, però que s’utilitza més com a títol d’una peça que com a terme genèric que impliqui o suggereixi un pla formal concret, ja que les peces que reben aquest nom són de forma lliure.
A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions
cabaletta
Música
Originàriament, mot emprat per a designar una petita ària operística caracteritzada per la seva agilitat melòdica i per l’ús força uniforme d’un mateix motiu rítmic.
D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
al·leluia
Música
Exclamació d’origen hebraic que significa lloeu Jahvè i que expressa joia i agraïment.
Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot…
bravura
Música
Dificultat tècnica d’una peça musical per a la bona interpretació de la qual cal un grau elevat de virtuosisme en l’artista.
El mot, d’ús principalment als ss XVIII i XIX, formava part d’expressions com aria di bravura o allegro di bravura
bordó
Música
En els instruments de corda, nom que rep la corda o les cordes més greus.
Normalment, des del segle XVII, són entorxades Segons el Diccionari etimològic de J Coromines, el mot deriva del terme francès i occità bourdon 'borinot'
vīnā
Música
Instrument de cordes pinçades, clàssic de l’Índia, consistent en un bambú buit coronat d’una vintena de cèrcols de fusta sobre els quals hom tesa quatre cordes de coure i d’acer, afinades a tònica, quinta, octava i quarta; unes tres altres cordes laterals, afinades a tònica i a octava, serveixen per a l’acompanyament.
A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina