Resultats de la cerca

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…

En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen en…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…

Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…

Estudià amb Ignasi Muntaner i Joan Goula Aquest, empresari del Teatre Principal de Palma, el féu debutar, el 1869, amb Linda di Chamounix , de Donizetti Des del 1871, amb el nom artístic de Francesc Uetam , actuà sovint als Països Catalans Alacant, València, Barcelona, on es presentà al Teatre Principal, el 1872, i al Liceu, el 1874 El 1877, en debutar al Teatre Imperial de Peterburg, inicià una brillant carrera internacional actuà a Lisboa 1878, Madrid 1880, on cantà molts anys, Florència 1889 i Roma 1889-90 El seu repertori incloïa òperes de Gounod, Meyerbeer, Rossini,…

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca…

Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner Musical de…

Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés…