Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Nigel Osborne
Música
Compositor anglès.
Feu estudis de composició i tècniques dodecatòniques a Oxford i els continuà a l’Acadèmia de Varsòvia i a l’Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa 1970-71 Fou professor a la Universitat de Nottingham en 1978-90, i des del 1990 exerceix la docència a la Universitat d’Edimburg Les seves composicions han estat interpretades en diversos festivals internacionals, com ara el Festival de Varsòvia, i ha rebut nombrosos premis La seva música reflecteix una preocupació per les qüestions estructurals Dins del seu catàleg destaquen la cantata Seven Words 1971 i Concert de flauta 1980
Nigel Kennedy
Música
Violinista anglès.
Durant els seus anys de formació tingueren gran importància les classes a la Menuhin School de Londres i a la Juilliard School de Nova York, amb Dorothy Delay Debutà com a solista el 1977 amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Riccardo Muti Tres anys després tocà per primer cop amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i emprengué una brillant carrera de solista internacional, tot i que també ha manifestat interessos per músiques diferents de les del gran repertori clàssic i romàntic, com el jazz , el rock i el klezmer , que han trobat traducció en enregistraments discogràfics com…
Nigel David Rogers
Música
Tenor anglès.
Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del repertori barroc…
tenor
Música
Varietat aguda de veu masculina i amb una extensió aproximada del do2 al la3, si bé pot estendre’s per tots dos extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor Si bé en les…