Resultats de la cerca

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…

Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F Poulenc, D Milhaud o…

Estudià orgue i composició als conservatoris de Palerm i Florència i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Florència el 1931 Fou professor d’història de la música i bibliotecari en diversos conservatoris i universitats Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la de Societat de Musicologia Americana, entre d’altres Fou investit doctor honoris causa pel Holy Cross College 1970 i les universitats de Chicago 1975, Cambridge 1985, Princeton 1987 i Urbino 1996 Autor de nombrosos llibres i articles, fou una autoritat en…

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955 estrenada a…

Format a Venècia i a Brusselles amb HScherchen, actuà en concerts per Europa i com a director de La Fenice de Venècia i de l’Orchestra Radiofonica de Milà Des del 1962 fins al 1972 fou director estable del Teatro alla Scala de Milà

Començà en la música amb els grups Los Hispánicos i Los Supersón Debutà en solitari el 1969 i aviat s’obrí camí gràcies a una poderosa i matisada veu i a la força de la seva interpretació Durant la seva curta, però prometedora, carrera només edità tres discs, tot deixant cançons tan conegudes com Libre , Un beso y una flor i Noelia , amb versions posteriors d’altres artistes

Estudià al Liceo Musicale de Torí, a Gènova amb C Sivori i, posteriorment, a Viena amb Eusebius Mandyczewski El 1889 inicià la seva carrera com a concertista a Leipzig De nou a Itàlia, impartí classes de contrapunt a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma fins el 1919, que emigrà als Estats Units S’establí a Nova York i esdevingué professor de violí al David Mannes Music School A partir del 1924 ensenyà composició a l’Institut Curtis de Filadèlfia Entre els seus alumnes cal esmentar figures tan importants com Gian Carlo Menotti, Nino Rota, Samuel Barber i Lukas Foss El seu catàleg…

Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any següent, el…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…