Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
nocturn
Música
Composició musical per a piano, sorgida a la fi del segle XVIII, en la qual predomina la melodia ornamentada.
Hi excelliren John Field, Agata Szymanowska, Fryderyk Chopin i Gabriel Fauré A la fi del s XIX aparegué el nocturn simfònic, creació de Debussy Tres nocturns , 1899
nocturn
Música
Composició musical introduïda al segle XVIII, escrita generalment per a instruments de vent.
Sovint s’interpretaven a l’aire lliure i eren sinònims de serenata Són celèbres els que féu FJHaydn per al rei de Nàpols, Ferran IV
nocturn
Música
Al segle XVIII, nom que rebien les obres musicals pensades per a ser interpretades a la nit, normalment a l’aire lliure.
Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol Notturno , KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik , KV 525, etc, així com una petita collecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns Hob II 25-32 que J Haydn dedicà al rei de Nàpols Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata cinc o més moviments o divertimento de dos a quatre
nocturn
Música
Als segles XIX i XX, denominació que rebien diversos tipus de composicions, generalment per a piano, que, d’alguna manera, evoquen la nit.
El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy
Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Eliass
Música
Compositor i crític musical.
Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor.
Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat
John Field
Música
Compositor i pianista irlandès.
Estudià a Londres amb Clementi, amb el qual anà a París 1802 i a Peterburg 1803, on s’establí com a professor de piano Actuà per Europa creador del nocturn per a piano, les seves obres, de caire romàntic, influïren sobre Chopin, Agatha Szymanowska i altres autors A part els nocturns, que són les seves obres més conegudes, deixà set concerts per a piano i orquestra, sonates, etc
divertiment
Música
Terme de significat molt poc precís que a la segona meitat del segle XVIII designà una peça ’de circumstàncies’ o d’entreteniment, formada per un seguit de fragments, sovint danses.
Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók
Julián Aguirre
Música
Compositor, pianista i crític musical argentí.
Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina