Resultats de la cerca

L’avantpassat conegut més antic fou Hans Bach 1520 — Wechmar Veit Bach Wechmar 1550 — 1619, fill de Hans, flequer i moliner, era afeccionat a tocar la cítara o el llaüt Del seu fill Lips Bach —1620 nasqué l’anomenada branca de Meiningen , en la qual figura Johann Ludwig Bach 1677 — 1741, compositor i director de la capella de Meiningen Johann o Hans Bach 1580 — Wechmar 1626, darrer fill de Veit, tingué tres fills, músics de professió, i iniciadors de tres altres branques Bach importants Johann Bach Wechmar 1604 — Erfurt 1673, organista i compositor branca d’Erfurt Christoph Bach Wechmar…

Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de…

Com que aquesta cançó era utilitzada com a refrany comentat poèticament amb cobles glossadores, el terme passà a indicar la composició global cançó-refrany i estrofes glossadores Durant el Renaixement la cançó tradicional fou tractada polifònicament pels compositors més notables, entre els quals destaquen Juan del Encina, Mateu Fletxa el Vell, Pedro de Pastrana, Cristóbal Morales i Juan Vásquez Al s XVII es convertí en una cantata per a veus i instruments de caràcter religiós, i els compositors més notables foren JBComes, ATHortells, MRomero, JCererols i PRabassa Al…

Per les notables aptituds musicals que demostrà ja des de petit, fou enviat a Mòdena a estudiar amb el castrat Caironi, primer, i, després, amb el tenor Albuzzi El 1765 anà a Milà per perfeccionar-se amb GA Fioroni mestre de capella del Duomo i el 1773 debutà a Roma en una òpera de P Anfossi El 1778 interpretà el seu primer paper com a protagonista, al Teatre San Carlo de Nàpols, i a partir d’aquest moment inicià una carrera triomfal a les principals ciutats europees com a especialista en el repertori patètic Del 1788 al 1790 residí a Londres, on obtingué un gran èxit en el paper…

Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables

Formava part, juntament amb Juli Garreta, que influí fortament sobre seu, de l’orquestra de cambra de Sant Feliu de Guíxols al voltant de l’any 1912 Ha escrit sardanes notables, entre les quals es destaquen La penitent i Somniant

Organista del convent de San Salvador, a Sevilla, el 1626 publicà el volum de composicions Libro de tientos y discursos de música i tres sèries de variacions, que han restat entre les obres per a orgue més notables del barroc

Alumne d’ASegovia, destacà molt jove per la gran qualitat de les seves interpretacions El seu repertori inclou tant peces clàssiques com contemporànies, i són notables els seus duos de guitarra amb JBream Ha fundat i dirigit diversos grups instrumentals, com ara Sky 1979-84 i Attacca 1991

Es formà a l’Escolania de Montserrat vers el decenni 1640-50 i entrà al monestir l’any 1646 Fou deixeble de Joan Romanyà És un dels compositors monserratins més notables de la seva època Es conserven d’ell tres villancicos de qualitat, de 4 a 8 veus