Resultats de la cerca

Comença la primera frase de 8 compassos A, que es repeteix A s’introdueix una nova frase, bridge o pont B i per acabar es repeteix novament el període inicial

El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s’establí a l’Havana, on ensenyà i fou director d’un teatre Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l’ensenyament i fundà la Societat Liricodramàtica del Cercle del Liceu És autor d’algunes fantasies i d’un mètode de cant

Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…

Debutà al Liceu de Barcelona l’any 1905 i collaborà en diverses ocasions amb l’Associació Wagneriana El 1908 es presentà al Teatro alla Scala de Milà amb Louise , de GCharpentier, i des d’aleshores cantà a diversos teatres destacats d’Europa i Amèrica Fundà a l’Arboç el primer Orfeó Arbocenc El 1926 cantà novament al Liceu Pepita Jiménez , d’Albéniz Morí durant una tournée per Itàlia Deixà algunes composicions, com l’himne Nostra senyera

Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí

La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc , que assolí un nivell elevat, amb collaboracions d’interès…

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques

Residí uns quants anys a Andorra, on es casà Estudià al conservatori de París i el 1933 fou segon premi de Roma Actuà com a organista als concerts de l’Oratoire i estrenà diverses obres seves als concerts Straram i Siohan de París Muntanyes del Rosselló poema simfònic, 1933, Concerto da camera 1934, Rhytmes 1937, etc Residí novament a Andorra, on compongué una Simfonia andorrana La seva producció comprèn també un concert per a violoncel i orquestra, la suite Rajoles i un Concert sicilià per a piano i orquestra Fou professora del conservatori de París